Happy crisis

D'un temps ençà la paraula "crisi" té connotacions molt negatives. Una crisi es pateix i, si tot va bé, es supera. És com una catàstrofe natural, que no es pot evitar. En converses de carrer sents contínuament comentaris que fan pensar que la crisi actual ens ha caigut del cel i que cal esperar que passi, com si l'economia es regís per lleis deterministes de les que no se'n pot escapar, com el destí en les tragèdies clàssiques. Aquesta és una visió interessada i falsa. La crisi té a veure amb decisions humanes individuals i col·lectives, no amb les lleis del cosmos. També se'ns vol fer veure que un cop passada la turmenta les coses poden continuar com abans.

Sovint els arbres no ens deixen veure el bosc i el soroll del dèficit i les primes de risc ens impedeixen ser conscients que aquesta és una crisi sistèmica i que no en sortirem si no som capaços d'anar imaginant un nou paradigma, un model diferent al d'ara. El que ha fet crisi és una manera de veure la realitat que s'inaugura amb la modernitat. És creure que podem créixer indefinidament, que la natura és per dominar-la i explotar-la i que serem feliços com més consumim. "Hi ha una bombolla més antiga i més gran que la bombolla financera i immobiliària. És la bombolla cognitiva: la bombolla en la qual flota la visió economicista del món; la creença en l'economia com un sistema purament quantificable, abstracte i autosuficient, independent tant de la biosfera que l'alberga com de les inquietuds humanes que la nodreixen. En aquest sentit, la crisi econòmica i ecològica tenen el seu origen en una crisi de percepció. Tenim una quàdruple insostenibilitat: ecològica, econòmica, energètica i també epistemològica, perquè els instruments conceptuals amb els quals preteníem comprendre la realitat ens serveixen cada vegada menys" (1).

D'aquesta crisi és de la que parlarà Jordi Pigem a Menorca aquests dies. Jordi Pigem és una d'aquelles veus lúcides i necessàries. Va néixer a Barcelona el 1964. És doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Va ser professor del Masters in Holistic Science del Schumacher College (Anglaterra) entre 1998 i 2003. Mentre escrivia la seva tesis doctoral va col·laborar estretament amb el filòsof i teòleg Raimon Panikkar. És autor de "Qüestió de valors" (Tres i Quatre, 2010; "GPS: Valores para un mundo en transformación", Kairós, 2011), "Bona crisi" (Ara Lllibres, 2009; "Buena crisis", Kairós, 2009), "El pensament de Raimon Panikkar" (Institut d'Estudis Catalans, 2007) i "La odisea de Occidente" (Kairós, 1994), i editor d' "Ivan Illich: Textos Essencials" (Tres i Quatre, 2009). Ha obtingut el Premi de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans (1999) i el Premi d'Assaig de Resurgence i la Scientific and Medical Network. Va ser coordinador de la revista "Integral", col·labora en diversos mitjans de comunicació i és assessor del futur Museu del Paisatge de Catalunya.

Parlarà de la crisi com una oportunitat, de crisi en el sentit que utilitzava Hipòcrates per assenyalar el moment decisiu en el curs d'una malaltia. Una bona crisi seria, per tant, el moment de la curació. I això, segons Pigem, té més a veure amb un canvi d'actituds i valors que amb la reducció del dèficit. "Si en el nostre ritu de pas aconseguim avançar cap a una societat més sana, sàvia i ecològica i cap a un món més ple de sentit, haurem viscut una bona crisi" (2).

De tot això parlarà Jordi Pigem aquest dijous dia 19 d'abril a les 20.30 a la sala d'actes de l'Institut Biel Martí de Ferreries. És una oportunitat per mirar allò que ens passa amb ulls diferents. Bona crisi i bona sort.
–––
(1) Qüestió de valors, p.37
(2) Bona crisi, p.16