La vinya de Ciutadella entre dos segles (1773-1818). Un conreu molt estès

La vinya estava àmpliament repartida pel terme municipal, tot i que la major quantitat es concentrava una sèrie de paratges. La major concentració es donava als camins de la Tramuntana (Son Fe, Son Triay i Son Angladó), on hi havia el 19% del total, així com el camí de Son Salomó, també conegut en aquesta època com camí de les Torres. També hi destacava la vinya del camí d'Algariarens, amb la seva extensió cap a Biniatremet (l'actual Son Seu), que en total suposaven el 14,4% del total. Un altre indret amb una bona plantació de vinyes era el camí des Caragol i el veí rafal des Morer, inclòs el camí de ses Quarterades; en conjunt representaven l'11,2% del total. Una quantitat similar es podia trobar al camí de Sant Joan. A l'extrem sudoccidental del terme, Son Xoriguer i So Na Parets agrupaven el 10,8% de les vinyes. Com s'observa, la part més interior del terme era la que comptava amb menys vinyes, però com que eren les vinyes dels llocs, la seva extensió mitjana era molt més gran.

La vinya era un conreu molt popular. Dels 536 propietaris recollits en el manifest de béns, 328 declaren tenir vinyes, el 61,1%. A més, tenien vinyes tres propietaris residents a Maó. Predominaven els propietaris mitjans, els que tenien entre 0,25 ha i 1,50 ha, que suposaven el 78,8% de la superfície de les vinyes. Només 20 propietaris tenien més d'una hectàrea i mitja. El major propietari era el noble Bernat Josep Olives, amb 2,9 ha repartides entre quatre vinyes.

Aquestes dades es poden comparar amb les de l'Estadística de Casanello (1818), elaborada d'una forma més sistemàtica i que, proporciona una informació molt més completa, ja que inclou l'extensió en quarteres, a més del nombre de ceps i el valor fiscal.
Segons aquestes dades el 1818 hi havia 216 ha. de vinya, és a dir que el conreu no havia variat gaire en aquests quaranta-cinc anys. Riudavets a la seva obra Historia de la Isla de Menorca, indica que el 1835 els ceps del terme ocupaven 290 ha, un valor no molt superior i que pot representar l'extensió màxima que ocupava la vinya en els moments de major expansió. Coneixem una mica aquests primers anys del segle XIX a través de les noves vinyes plantades. Aquestes no van assolir valors significatius fins el 1812, però llavors de forma sobtada van atènyer el màxim (0,86 ha anuals entre 1812-1818); els anys següents el ritme va caure (0,47 ha anuals entre 1819 i 1827) i a partir del 1828 les plantacions van tornar a ser testimonials.

Pel que fa a la distribució territorial, les principals agrupacions de vinya ara es trobaven a l'extrem sudoccidental del terme: Son Xoriguer i So Na Parets, on el conreu havia doblat la seva extensió, representen el 21% del total. La vinya seguia essent important als camins de Tramuntana (Son Triay, So n'Angladó i Son Fe) i Son Salomó, però aquí la vinya havia retrocedit un 23% respecte al 1773. La vinya del camí d'Algaiarens i Biniatzem s'havia mantingut pràcticament igual i suposava el 17% del total. A la part central, al camí des Caragol i rafal des Morer, en canvi la vinya s'havia expandit i ja ocupava el 14,7% del total. Finalment, al camí de Sant Joan, la vinya s'havia reduït a la meitat i era superada per la de Santandria, que romania més o menys igual.

Pel que fa al nombre de propietaris, aquest era de 333, pràcticament els mateixos que mig segle abans. La superfície de la propietat mitjana era per tant idèntica (0,65 ha). Tanmateix, s'havia ampliat el ventall de propietaris, ja que els que havien augmentat més eren els petits propietaris de menys de 0,5 ha i els de més de dues hectàrees. Ara els tres majors propietaris eren Gabriel Saura Carreras, amb quatre hectàrees, Francesc Quadrado, que tenia 3,8 ha i Joan Pomar amb 3,3 ha.

En conclusió, podem veure com Ciutadella no va ser aliena a l'expansió vitícola que va gaudir l'illa de Menorca les primeres dècades del segle XVIII. D'aquesta manera hem comprovat que la vinya de la Vall que descrivia Antoni Bonet tenia segles d'història. Tanmateix, a diferència d'altres termes on la vinya va seguir creixent en altres períodes, a Ciutadella, a partir de la dècada del 1750 la producció de vi es va estabilitzar, la qual cosa no exclou petits moviments a l'alça a la baixa segons les conjuntures climatològiques i econòmiques. Aquesta situació es va perllongar fins a finals de la dècada del 1820, quan s'inicia el declivi de la vinya. Aquesta va venir originada per la forta crisi que afectà Menorca aquests anys i que ocasionà una reorientació de l'economia de l'illa en què s'expandí la indústria i la ramaderia, mentre que la resta de sectors, i de forma destacada la producció de vi, no es recuperarien més.