Dimarts passat es va celebrar l'Assemblea de mestres en català. Va ser un èxit. Els mestres i els professors són probablement el sector de la població que més ha treballat a favor de fer de la llengua pròpia una llengua normalitzada. És justament en l'àmbit educatiu i en tots els seus nivells on s'han fet més progressos en la recuperació de la llengua catalana. Deu ser per aquest motiu que ara és allà on el govern Bauzá més vol desbaratar els avenços aconseguits.
En qüestió d'una setmana es van adherir a l'Assemblea de Menorca prop de 500 docents. Aquesta és una més de les moltíssimes manifestacions i iniciatives que es porten a terme al voltant de la defensa de la llengua catalana a les Illes Balears a causa dels atacs que rep des de l'administració pública autonòmica i estatal. Els mestres, com altres ciutadans, veuen amb preocupació els canvis que el Govern Balear proposa en matèria educativa de cara el proper curs escolar, especialment en el tractament de les llengües. Així també ho han dit la Universitat de les Illes Balears, tot els altres partits polítics i persones de reconegut prestigi en el món judicial. Tot fa pensar que, més enllà de la majoria parlamentària de què disposa el Govern Balear, les seves actuacions no tenen el consens de la ciutadania.
Els mestres, però, des del nostre camp professional i la nostra experiència, constatam que el domini de les dues llengües oficials només es garanteix a través de la immersió lingüística en català. Els resultats així ho avalen. I aquest és l'objectiu principal i la responsabilitat de tot govern. La immersió lingüística en la llengua pròpia de cada territori també és un bon sistema per a la integració de les diferents cultures que hi conviuen fet constatat pels estudis fets de la Unió Europea. Canviar aquest programa per un experiment de no se sap com és destruir un model pedagògic exitós i que té el consens de la comunitat educativa. Per aquest motiu la lliure elecció de llengua per part dels pares ha de quedar supeditat a l'objectiu de l'eficiència i de la cohesió.
La immersió lingüística és un programa ideat pel professor Lambert al Canadà als anys 60 per a alumnes angloparlants les famílies dels quals volien que aprengueren bé el francès. Els bons resultats en competència en francès, domini de l'anglès i resultats lleugerament millors en les altres matèries van fer estendre el model arreu del món. A Espanya s'implementà en totes les comunitat autònomes amb llengua pròpia amb el suport dels experts universitaris i de les administracions, governades per distints partits polítics.
D'altra banda la feina feta a les escoles ha contribuït a pal·liar el greu desequilibri que vivia i encara viu el català respecte del castellà en diferents àmbits de l'ús social de les llengües. Han treballat també la cohesió i la interculturalitat amb el propòsit d'acollir i d'unir sense perdre les diferències que ens enriqueixen. I teníem clar que la primera diferència que no es podia perdre era la de la llengua pròpia del nostre poble, la que dóna sentit i vehicula la cultura, arrelada al medi i contextualitzada a la seva realitat.
En iniciar cap als anys 80 l'ensenyament en català, les primeres experiències de les dues línies, una en català i l'altra en castellà molt prest es van haver d'arraconar perquè separaven l'alumnat en classes socials diferenciades. Va ser un fracàs per les conseqüències que comportava de segregació, de la qual tenim nombrosos mestres, alguns jubilats i d'altres en actiu, que ens ho poden explicar i que ens aquests dies ens ho han recordat.
La nostra actitud res no té a veure amb posicionaments polítics, com diuen des de la Conselleria d'Educació. La nostra experiència i coneixement ens dicta que les dues llengües, català i castellà, són un patrimoni important per a la nostra comunitat i que mai s'hauria de sotmetre als debats ideològics. L'escola ha fet una molt bona feina que no esteim disposats a perdre. Si realment volem un bilingüisme igualitari, més que mai hem de reforçar el model d'escola que fa del català la llengua de cohesió.
Per tots aquests motius, que avalen la nostra experiència, feim una crida a seguir reforçant el model lingüístic que possibilita el coneixement de la nostra llengua a tot l'alumnat i que assegura també el domini del castellà. Així ho transmetem a pares i mares, perquè facin valer els seus drets per no posar en perill la cultura pròpia i la cohesió social.
Animam les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre's de manera activa en suport d'una escola que no separi sota cap forma els infants i joves per raó de la seva llengua d'origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, sense cap tipus de discriminació, i que salvaguardi la llengua pròpia.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.