TW
0

Tríptic de comiat, i 3. Són les sis del capvespre i he anat fins el convent de Sant Diego, tot per comprovar que serà de ver. Dema (pel lector) és el dia de la Comunitat Autònoma, la diada de les Illes Balears, la més innecessària de quantes celebracions institucionals tenim al llarg de l'any. Sabem que ho és perquè es dia de festa pagada. En teoria, la celebració hauria de ser la de la construcció del país dit Balear. Qui s'ho creu? ¿Si ja tenim la nostra diada a cada illa perquè n'hi sobreposem una altra, i després una altra espanyola, i una altra europea? Almenys a mi em serveix, cada any, per dir que les Illes Balears no existeixen com a país. La construcció política actual de l'arxipèlag reposa precisament en aquesta idea de l'existència d'un ens històric, cultural, econòmic i humà del que emana una representació i una sobirania (?) (i una bandera). La construcció política reposa sobre una falsedat. Ho tenien clar els menorquins de fa cent anys; molt més que nosaltres. La balearització no és només un concepte que ens recorda polítiques de destrucció del territori, també és un concepte ideològic que ens recorda l'avenç de la dreta en una illa tradicionalment progressista i d'esquerres. Tenc el programa d'actes a la mà. Seria el mateix la setmana que ve. No és tracta que la bandera sigui més grossa. No són els metres de tela al vent que expressen una o altra quantitat de sentiment. En realitat, no fa falta cap bandera per sentir. Podríem celebrar quelcom avui, com per exemple el compromís del poder polític amb els elements fonamentals de la nostra identitat. Però ja ho veuen, la bandera. S'ataca d'arrel a la nostra llengua, sense preocupar-se de violar l'Estatut d'Autonomia. Van contra les entitats culturals que des de sempre han defensat la nostra cultura. Retiren el suport als mitjans de comunicació local que ajudaven a la supervivència de la nostra llengua. Desnaturalitzen la nostra televisió que podria ser de qualsevol altre lloc. Què hem de celebrar? Hem de celebrar que han decidit aturar la inversió estratègica en el Pati de sa Lluna?

Aquest és el meu darrer Quid pro Quo, el meu darrer article al diari Menorca després de més de trenta anys. No és la meva voluntat dir-los adéu. No és decisió meva. La meva voluntat és que ens tornem a trobar més endavant aquí mateix i, si no és possible, en un altre lloc. Una vegada més els vull agrair l'atenció durant tants anys i disculpar-me per si he ofès involuntàriament algú. Que tenguin salut i una feina digna que els ompli.