Reflexions a la benzinera

Els anys vuitanta, Margaret Thatcher va tenir èxit en el seu combat contra el moviment obrer i l'Estat de Benestar. Després va venir el Tractat de Maastricht, i als que ens hi oposarem ens van tractar d'antieuropeus. L'Estat de Benestar va aprimar-se un poc més. Se'n va parlar molt, de l'Europa Social, però va arribar l'acord de Schelegen. Amb l'entrada de la moneda única, el cost de la vida es va disparar com mai abans no ho havia fet, i vam seguir pagant. Els salaris dels treballadors es van congelar una i altra vegada. La capacitat de consum va caure en picat i s'anuncià la crisi. Mentre es podien fer hores extres, la gent va capejar el temporal, però això era el joc del capitalisme. Creurem i pagarem. Ja he emplenat el dipòsit. Aquest matí he d'anar a domiciliar el pagament de l'IBI. El PP ens el puja gairebé un 30 per cent, a Alaior. Silenci. Sobre el taulell de la benzinera hi ha els diaris del dia: la crisi és un martell en el cervell. En nom de la crisi ha començat la darrera batalla del capitalisme salvatge contra l'Estat de Benestar. Primer han de convèncer la gent que és una situació insuportable, tot per dir que hem de retallar en educació, sanitat, atenció social, infraestructures bàsiques, etc. Després faran una reforma laboral per acabar amb la capacitat dels treballadors d'unir-se per negociar, diran que els comitès d'empresa no serveixen, presentaran els sindicalistes com uns vividors, intentaran acabar amb els sindicats com ja va fer Thatcher, i finalment aprovaran una llei per prohibir les vagues i diran que no hi queda caixa per pagar les pensions. Ja fa anys que la majoria de grans mitjans de comunicació fan aquest discurs. Des de fa anys s'està preparant també la involució en el poder judicial, que necessiten al seu costat. Quan hagin guanyat posaran en funcionament la màquina de fer diners.