El fred nostre de cada dia

Ja tenc prou experiència per poder afirmar que: a) aquest és el mes de febrer més fred de la història i b) el PP tornarà a perdre les eleccions. Ahir vespre (despús-ahir per al lector) va ser nit de festa grossa, a Alaior. És una tradició molt antiga, incomprensible per la gent dels altres pobles, més incomprensible encara per la gent de fora. Enguany, les coses han vingut d'una manera que no m'he vestit de la peluda, tot i que tenia la indumentària que m'havia deixat en Xisco Tur ben preparada. No, vam fer un dilluns carnavalesc diferent, de papà responsable. Vam sopar amb uns amics, vam xerrar de la crisi i de la gent, i després vaig quedar llegint fins que el rellotge va dir-me que eren la una i mitja de la matinada. Era l'hora pactada. D'aquí a uns anys serà l'hora de sortir, però, per ara, és la de tornar. Així, carregat de valor, vaig sortir de casa i em vaig internar en una nit de tres graus i pluja fina de neveta. No hi havia ningú, pel poble. Ni una ànima. Amb tant de fred i pluja, la festota es concentrava en uns llocs molt determinats, més o manco protegits de les inclemències del temps. Dalt la costa des Pou vaig divisar una blancaneus primeta que baixava engalavernada de fred. Vaig assegurar el seu trajecte cap a casa i em vaig poder dormir. El matí següent em vaig despertar amb el mateix fred. Les notícies dels diaris encara em van gelar més. Fa mesos que no publiquen una majoria de notícies positives, bones. El sistema capitalista està a punt de fer un pet i la majoria ha atorgat la seva confiança als màxims defensors del sistema capitalista. Una rere l'altra, les portades dels diaris van plenes de renúncies, retallades, incompliments, amenaces... És cert que aquesta crisi pot ser la porta a una altra societat, a una altra manera d'entendre el sistema de reassignació de beneficis. Està clar que si deixem les decisions en mans dels capitalistes, encara que soni a antic, ho tenim clar. Surt al carrer i continua fent fred. En altres ocasions, la meva marxa a la feina de Maó coincidia amb la retirada d'estols de disfressats que sortien del ball. Avui no n'he vist cap. El cel estava pintat de masses gasoses grises. El vent glaçat les feia córrer amb gran violència i la pluja continuava caient sobre l'illa. Ja fa quasi tres setmanes que resistim el fred.