TW
0

Jo lamento haver de parlar amb certa freqüència de coses que fan referència a 1'Administració de Justícia, i és no pel desig de molestar aquesta Administració, sinó perquè és tan rematadament dolenta que cada dia ens trobem amb motius de queixa respecte de la mateixa. S'ha parlat molt de la independència del Poder judicial; aquesta independència del Poder judicial s'està transformant en una vertadera submissió del poder popular, del vertader poble, a un poder estrany, nomenat per nosaltres mateixos, però que després nosaltres en som els seus esclaus (...) Jo vull demanar, senzillament, a1 Govern, que quan un Jutge al servei del nostre país desconeix d'una manera tan absoluta quin són els seus drets i els seus deures, com ha ocorregut en el cas del processament de ..., sigui destituït d'una manera fulminant pel nostre Govern, no respectant aquella independència tan fictícia del Poder judicial, perquè en aquest cas, com en quasi tots els casos en què això passa, no ha estat una independència del Poder judicial, sinó una dependència directa del nostre poder judicial (...) Llavors trobem que aquesta independència del Poder Judicial, que des del Govern de (X) volem defensar amb tant de zel, no és corresposta per part dels poders que regnen a la República. És aquest el fet concret que nosaltres volem denunciar. Si el Poder judicial ha d'ésser independent, sobretot si aconseguim que arribi a ser un poder honest, nosaltres també en som partidaris d'aquesta independència; si el Poder judicial ha de dependre de maquinacions tèrboles, llavors preferim cent vegades una dependència del Poder polític català ; que depengui dels nostres organismes d'origen democràtic, que estigui totalment sotmès al nostre Govern i no que tingui una independència que és absolutament il·lusòria (...)

L'article d'avui no l'he escrit jo, el va dir un maonès al Parlament de Catalunya. L'article d'avui és un fragment de l'acta que transcriu la intervenció de Ruiz Ponsetí, el 7 de juny de 1933. Fa vuitanta anys que es van dir aquestes paraules. Vostès què troben, ha millorat molt l'apreciació que tenim del sistema judicial des de llavors? Els han semblat actuals, aquestes paraules?