Mercats, mercaders i mercaderies

Aquest article d'avui podria lligar-se amb el de la passada quinzena, de fet l'he pensat i escrit aposta; en l'època d'estiu és un bon moment per pensar en el tema que he triat, que ahir va estar a l'abast i també hi podria estar avui. Perquè la nostra localitat menorquina, famosa a tothora pels seus dolços anomenats carquinyolis es diu es Mercadal. Aquest topònim ens du a pensar que antany devia tenir un mercat molt important, pot ser el més gran de l'illa. Per tant, és de suposar que d'aquí surt el nom del poble.

Mercat vol dir lloc on es poden trobar tota casta de mercaderies i els mercaders, són les persones que les venen. Ara bé, aquí hem de fer un aclariment; un mercat és per anar-hi a vendre, mentre que una fira és més per anar-hi a mostrar. Així idò, a les fires normalment hi trobem bestiar, maquinària etc. Aquells mercats on hi podreu trobar de tot hi molt, es solien fer una vegada cada any. Actualment en el poble d'Alaior, cada any es fa una fira de bestiar; però el plat fort d'aquesta fira, són les vaques, altres bísties no hi fan cap paper; quan seria del tot interessant, veure-hi un falcat d'ovelles de bona raça, algunes gallines, cabres, la nostra raça autòctona de galls-dindis. Els cavalls de raça menorquina, tenen la seva fira pròpia as Mercadal, que solen organitzar i preparar cada any, els seus criadors i promotors.

Els mercats a Menorca no tenen estaló de cap casta, però en el poble de Ferreries cada setmana hi ha mercat. Idò, algunes madones ferrerienques o filles de pagesos, s'han organitzat i venen els seus propis productes; mel, pa fet amb la tècnica pagesa, arrop, verdures i hortalisses de tota casta, estivada, llegums etc.

Una possible associació
Actualment, estic cansat de sentir a dir, que les madones ajudant a les feines del " lloc", no guanyen cap jornal, tampoc no tenen Seguretat Social, per tant es veuen amb la necessitat d'haver d'anar al poble a treure un jornal fent feines de neteja aquí i allà. Altres durant la temporada turística, es dediquen a anar a feinejar pels hotels o apartaments d'arreu de les urbanitzacions. Açò els dóna un sou que no poden treure del "lloc", però aquest sou té minves, benzina del cotxe, a les cases va com va, en moltes ocasions el pagès queda sol a l'explotació, moltes vegades menja de qualsevol manera, no veuen la família i arriben a fer una tal quantitat d'hores de feina, que no arriben a veure mai recompensades i no val enganyem-nos, perquè aquest muntatge modern, vol dir: " Qui molt abraça, poc estreny ".

Un temps, i d'açò no fa cap centúria, era desagradable la paraula madona i l'amo, sonaven amb un to despectiu. Res de tot açò! Els noms de l'amo i madona són tan respectables avui com ho poden ser els d'empresari i empresària de qualsevol negoci, ja que l'empresa de portar a terme les feines un "lloc" té tant o més mèrit que una carrera d'advocat, posem per exemple, perquè no és una carrera de teoria, sinó de pràctica i d'uns coneixements, que s'han de començar a aprendre de petit. La teòrica dins el ram del camp no té cap sentit. El pagès, sempre ha de jugar amb les mateixes cartes i mai es pot retirar del joc, tant si guanya com si com si perd la partida. Pot significar açò una ruïna? No, però sí l'haver de pensar molt, com s'han de fer les jugades, per no haver de perdre sempre.

Més amunt he dit que a Menorca costava molt formar una societat de pagesos ben avinguda i disposada a fer-se costat uns i altres. Ara bé, tal i com estan les circumstàncies, tal volta seria qüestió de provar entre els mateixos pagesos, de formar una associació de mercaders, amb el valent propòsit d'armar un mercat on acudir una vegada per setmana, però estès a tots els pobles de l'illa, o sia que de Ciutadella haurien de poder-se plantar en els altres pobles; igualment dels altres pobles poder plantar el mercat una vegada setmanal, a Maó, a Sant Lluís, a Sant Climent, etc. No hem d'oblidar que els mercats, fan ambient i si aquests estan regentats per bons mercaders, els productes que us oferiran, sempre seran de casa nostra, de la nostra terra, dels nostres "llocs". Els mercats atraquen la gent, els mercaders es coneixen uns i altres, fomenten i posen en comú les seves idees. Si açò que estic exposant anés a bon port, tal volta els menorquins ens uniríem més i possiblement faríem que els pobles de Menorca es coneguessin més a fons.

Aquesta idea, ja fa molts d'anys que la vaig dur de Mallorca, però me va sortir de la closca, mentre escrivia el passat article. Abans de tirar endavant, he de dir que som conscient de la feinada que comporta muntar mercat cada dia a un punt diferent, però tampoc és tan negre el gall, perquè els primers en implicar-s'hi, dins aquest tema, haurien de ser els ajuntaments, mostrant la seva veritable intenció d'ajudar al ram del camp, perquè a l'hora de les eleccions, el vot del pagès també val. Açò sí ! Recolzats pel Consell Insular. Perquè les autoritats capdavanteres per dur a terme aquesta iniciativa d'associació, han de tenir força representativa davant el Govern, ja que a la llarga seran els consellers i conselleres d'agricultura, pesca i ramaderia, els que tindran la feina d'estalonar fort aquest imaginat projecte d'associació, del qual de cap manera en poden quedar fora els petits i grans propietaris. No per aportar-hi dobles, sinó per ajudar a donar facilitats i encoratjar els seus pagesos en aquesta possible associació.

Les mercaderies d'un mercat
Moltes de les persones que llegiran aquest article, és boni bé segur que diran: "Aquest somia despert, somia rotllos. Que no ho sap, que açò a Menorca no donaria resultat? Sembla mentida que no conegui els menorquins ". Tota la gent que faci aquests comentaris, jo els diria per endavant, que pot ser tinguin tota la raó del món, però d'altra banda hem de pensar, que si fallés aquesta petita i senzilla idea no arruïnaria ningú i per provar-ho no es perd res. Ara bé, davant la possible fallida de la llet i el formatge, perquè açò està a punt d'arribar, els pagesos i gent del camp hauran de cercar qualque sortida, ja que ells viuen del que dóna la terra, més encara. Si no estic mal informat, els missatges si queden sense feina, no tenen dret a cobrar atur. Ara bé, açò no és cap problema, perquè dins el ram del camp n'hi ha molta de feina, sols per reconvertir terra i cultivar-hi mercaderies, que anirien del pagès al mercat, les quals serien venudes pel mateix pagès, sense cap intermediari, perquè justament són aquests que guanyen més que el propi pagès, sense n'hi tan sols tocar les mercaderies.

Jo ja sé que damunt Menorca hi ha els supermercats, que abasteixen de tota casta de cosa, però també sé, que moltes vegades mengem productes que no són de Menorca, quan també sabem que les nostres pròpies mercaderies, la majoria de vegades són molt més saboroses que les que vénen de fora. Idò, per què els agricultors menorquins i els ramaders no poden tenir o formar els seus mercats, essent ells mateixos mercaders de les seves pròpies mercaderies?

Que per dur a terme una d'aquestes idees aquí a Menorca, hi ha molta feina a fer i moltes passes a donar; no hi ha cap dubte, però una part d'aquesta feina i passes, l'han de fer els nostres governants de torn, mentre que l'altra, si la troben convenient, l'han de fer els pagesos, per veure si poden arribar a tenir un cap de fil on aguantar-se una mica.