Josep Portella13/02/12 0:00
TW
0

Diumenge 12 de febrer. 9 del matí. Em despert amb un deure al cap: he de presentar-me a la cita. Havia rebut el missatge divendres: Diumenge matí, última oportunitat per fer la sortida de final de curs. Era una sortida que ja havíem fet córrer uns quants cops a causa del mal temps. Jo m'havia fet un pla mental: Si diumenge fa més de deu graus hi vaig, si diumenge fa menys de 5 graus no hi vaig, si diumenge fa entre 5 i 10 graus, m'ho pensaré. Diumenge es va despertar a 3 graus, a Alaior. Si hagués estat conseqüent amb els meus propòsits hauria quedat tapadet al llit amb la sempre entretinguda lectura de la revista "Cuore". Però els homes no solem complir allò que ens proposem i un profund sentit del deure em féu cedir: Almenys m'hi presentaré per dir que no hi vaig, segur que no hi ha ningú. Quan he arribat al lloc de la cita n'hi havia un bon grapat. La neveta queia gelada i el cel pintava bastos. He dit el que havia de dir i algú ha comentat, com qui no digués res: Sí, a unes edats, el fred és més fred. He tornat a cedir i m'he afegit a la sortida. Es tractava de l'excursió fotogràfica del final de curs de fotografia digital que hem fet a l'Escola d'Adults d'Alaior amb en Joan Gómez. Quan hem arribat as Grau, que és un lloc molt original per fer fotografies, encara feia més fred.

Les mans gairebé no podien graduar les rodetes de la màquina. No els vull dir les vestes de roba que duia, que no s'ho creurien, tot i això la intensitat del fred era tanta que m'arribava al moll d'os. Hem passejat pel poblet i he vist una cortina que es desplaçava. Pels ulls de l'home, he entès que pensava: N'hi ha poc, de seny. Però era l'aventura, la nostra aventura d'avui. Hem fet les fotografies que havíem de fer. El paisatge és un altre en dies així perquè crec que el fred també té color.

Al poblet, a la platja, al mirador sobre l'albufera... Després hem tornat a casa. Ara, a part de compartir un curset també compartirem quelcom per recordar. El rellotge continuava marcant 3 graus de temperatura i tornaven a caure flòbies com en l'anunci d'una futura nevada que no s'ha produït. I jo pensava que si hagués quedat al llitet m'hauria perdut un matí per contar i recordar. Abans d'obrir la porta de casa, per la vorera han passat dos corredors que vestien pantalons curts i desafiaven la rutina amb decisió.