Economia, benestar, territori i serveis ambientals

Aquests arguments simplifiquen massa les coses. La vida es desenvolupa en estreta relació amb els ecosistemes i el seu funcionament. Es possible que totes aquelles coses que no ens costen diners no els donam la importància que es mereixen. La visió econòmica del món s'ha normalitzat i domina sobre cap altra i el dia a dia està marcat per l'economia i els mercats. S'han perpetuat i popularitzat dos conceptes com a sinònims que no ho són necessàriament: creixement i benestar. El benestar és un concepte que va molt més enllà de variables econòmiques. El creixement econòmic, en canvi, fa referència només a variables econòmiques. El creixement continuat ha passat a ser l'objectiu més important que persegueixen els estats i els territoris, i la majoria de persones d'occident.

El model econòmic actual, amb la finalitat de créixer indefinidament, ha deixat de ser un mitjà més per assolir altres fites que podrien aportar majors quotes de benestar, com la qualitat de vida, la justícia social, l'educació i la formació, la redistribució i el repartiment, el respecte pel territori i la cultura, etcètera.

Mentrestant, els silenciosos ecosistemes segueixen sostenint incansablement la nostra vida i les seves aportacions passen desapercebudes en les estadístiques nacionals i en el cap i la butxaca de la gent. Així, aquests ecosistemes subministren aliments, aigua, matèries primes i recursos, aire net, reserves de recursos genètics, conservació i regeneració dels sòls, etc. A més, ens ofereixen serveis d'oci, d'estètica, etcètera. Avui, és l'home qui assigna valor a les coses, i ens costa entendre que les coses puguin tenir valor per si mateixes, sense necessitat de tenir una utilitzat immediata pels homes. Si avui agaf llenya seca d'algun bosc de Menorca per la xemeneia, aquesta llenya no em costa res (no tenim en compte els anys d'equilibris i interaccions d'espècies que han intervingut en la formació d'aquell bosc). En canvi, aquesta mateixa llenya i sense cap més tractament, recollida per una altra persona i posada al mercat, ja té un preu ja que consideram que hi hem afegit valor. Sembla que les coses només tenen valor, sobretot monetari, si passen pel Mercat, i aquest no és més que una altre construcció humana al marge dels ecosistemes i la biosfera.

Un podria pensar que la tecnologia ens permet viure al marge dels ecosistemes, però a pesar dels interessantíssims avenços en molts camps, aquesta afirmació és massa categòrica i plena d'incertesa. A vegades, la tecnologia simplement serveix per minvar la ferida sense necessitat de canviar alguns hàbits quotidians devastadors, i ens permet incrementar la nostra capacitat per seguir consumint els recursos naturals i energètics. Algunes d'aquestes tecnologies intenten substituir –suplantar- la feina que feien els ecosistemes, amb algun efecte col·lateral: generen nous residus, malbaratant energia, trenquen el funcionament del l'ecosistema i costen diners. Com a exemple, recordem què ha passat amb l'aigua potable a Menorca i la dessaladora de Ciutadella. Abans tots bevíem aigua de l'aixeta. Avui, després de fortes pressions sobre els recursos hídrics de Menorca al llarg dels anys, a Ciutadella, per exemple, en la majoria de cases ja no es beu l'aigua de l'aixeta pel gust que fa i per la dubtosa qualitat i potabilitat. Ens hem acostumat a comprar aigua envasada a un cost major, a un major consum energètic, generant més residus, i a destinar part del nostre temps a anar a comprar l'aigua. Avui, s'estima que l'aigua dessalada valdrà molt més per recuperar tota la inversió fet i el manteniment, i més si puja el preu de l'energia. I llavors ja tenim dubtes de voler l'aigua dessalada? La dessaladora de Ciutadella segueix generant molta opinió i informació; en canvi, la feina dels ecosistemes passa bastant desapercebuda.

Mantenir el dogma que el creixement és la mesura del nivell de benestar, encara que sigui a costa de la depredació del patrimoni natural i dels recursos, és tenir una visió a curt termini i esbiaixada. S'ha arribat a un cert consens científic -que no popular- que planteja que la terra és entesa com un sistema de funcionament i se supera la idea del medi físic i del paisatge com a simple suport o escenari de l'activitat humana. Faríem bé de tenir aquest plantejament ben present a Menorca. La caricatura demagògica i simplista sobre l'ecologista que no deixa fer res a l'illa és degut, baix el meu parer, a mirar les coses des d'una perspectiva diferent i des d'una dimensió temporal distinta. A Menorca, són els pagesos els qui gestionen la majoria de les terres. I són ells els qui, amb la seva feina, poden afavorir que els ecosistemes generin el serveis ambientals que necessitam per tenir una bona qualitat de vida. I això dependrà del fet de voler substituir o no la seva activitat per altres feines, per construccions o urbanitzacions. Amb aquest plantejament, caldrà veure si estem disposats a pagar (o redistribuir el que ja es paga) per tota la feina que fan, tan beneficiosa per a l'economia menorquina, i tots els serveis que ens ofereixen als menorquins.