La nova Líbia

Fa pocs dies, Amnistia Internacional informava que nombrosos detinguts a mans de milicians a Trípoli o Misrata havien mort i presentaven proves d'haver estat torturats. El portaveu de l'organització deia que després de tantes promeses de posar sota control els centres de detinguts era horrorós descobrir cada dia que no hi havia hagut cap avenç en el respecte als drets humans. Que se sàpiga, no hi ha cap investigació oberta per casos de tortura de les forces que donen suport a l'actual govern. Les entrevistes dels observadors d'Amnistia Internacional amb presos relataven les confessions d'alguns detinguts sobre les tortures a les que havien estat sotmesos. Ara, a Líbia, és suficient que algú sospiti que una persona ha estat lleial al govern del dictador Gadafi perquè sigui detinguda i passada pel tercer grau, també són sospitosos tots aquells estrangers, africans de color negre. La realitat és que a Líbia estan actius nombrosos grups de milicians armats que actuen al llarg de tot el país, el cert és que cap autoritat democràtica s'ha imposat sobre aquells que els mitjans de comunicació occidental van presentar com herois lluitadors per la llibertat. La denúncia d'Amnistia Internacional s'afegeix a la que ja ha fet en reiterades ocasions Metges sense Fronteres, sobre la privació d'atenció mèdica urgent a les víctimes de tortures, fins el punt que s'ha vist obligada a sortir dels centres de detenció de Misrata. El director general de MSF explicava fa uns dies: açò és inacceptable. El nostre paper és donar atenció medica als ferits de guerra o als malalts, no el tractar de reanimar als detinguts entre diferents sessions de tortura. El silenci dels grans mitjans de comunicació, el silenci dels grans portaveus que van animar la guerra a Líbia i que van armar les columnes que ara campen sense cap control, és aclaparador. Avui ningú no pot preveure què passarà, a Líbia. Per això es fa una guerra i s'escampa la mort?