La causa republicana

Aquests dies estam assistint a l'espectacle del judici al jutge Garzón, que s'ha de defensar de l'acusació de prevaricació, iniciada per una associació feixista quan aquest va posar en marxa la investigació sobre els crims del franquisme. És mal de fer entendre què passa, a Espanya. Naturalment, la causa té dos objectius: primer, el de separar una veu incòmoda en el món de la Justícia; el segon, el d'avisar que hi ha coses que no es toquen. Tan mateix, el resultat d'aquest muntatge potser sigui un altre. Mai no se sap. El judici a Garzón ha aconseguit mobilitzar més gent que mai abans s'havia vist. Les notícies - no totes apareixen en els mitjans de comunicació - sobre concentracions, manifests i manifestacions, actes de solidaritat, ens parlen d'un activitat que mai abans no s'havia donat. No és només una acció en defensa de Garzón, és també una iniciativa a favor de la república. Arran del judici, nombrosos familiars de les víctimes republicanes han alçat la veu, a molts els hem pogut escoltar per primera vegada. Des de fa anys, la tendència en tots els estudis demoscòpics és la mateixa: una baixada en l'apreciació positiva de la monarquia i un fort increment de la gent que es manifesta republicana o a favor del sistema republicà. Record que fa vint anys, parlar de la República era una extravagància, fins i tot una desconsideració al que deien règim democràtic. Hi havia un interès en que el temps tanqués el republicanisme en els llibres d'història i els documentals de televisió, però no ha estat així. Desconec quin serà el resultat d'aquest judici polític, encara que són molts aquells que diuen que ja està dictat, però és possible que el fet marqui una línia canvi. Només els faltaria, a aquells que han volgut tallar d'arrel el moviment, crear un víctima innocent en aquest moments.