El soldadet

Ahir els deixava en el precís instant de trobar un soldadet de goma a la platja des Bot. Aquest és un dels grans misteris de la humanitat: perquè a les platges sempre hi ha soldadets de goma que s'han salvat d'algun naufragi? Aquells que tenim una certa edat, açò és, una edat certa, podem ben recordar aquestes troballes recurrents a les nostres platges després d'uns dies de temporal. No es tracta de soldats actuals, equipats amb armaments sofisticats, tampoc no es tracta de soldadets antics, d'aquells del temps de Napoleó. Es tracta de soldats americans de la guerra de Corea. No es tracta de figures molt elaborades, riques en detalls i colors. No, es tracta de figures humanes rudimentàries, gairebé siluetes amb volum i d'un sol color. Aquests eren els soldadets amb els que nosaltres jugàvem a la guerra durant els anys seixanta. Vam arribar a tenir grans exèrcits de soldadets que lliuraven èpiques batalles sobre un munt de sauló o entre els plecs de la flassada del llit. Però va arribar un dia que aquells soldadets, aliats dels nostres somnis, van desaparèixer. Tal vegada va ser el dia que vam encendre la televisió per primera vegada, no ho sé. Tal vegada va ser el dia que van llegir un còmic del Capitán América per primer cop, no ho sé. El que record és que un dia ja no hi van ser, el soldadets. A vegades he pensat si el maig de 1968, aquells milions i milions de soldadets de goma no devien marxar d'amagat a viure en un altre país molt a prop de la mar, en un altre país imaginari on els fillets encara juguen amb figures de goma que només es mouen en la pròpia fantasia, i que, de tant en tant, qualque cop de mar els fa caure a l'aigua en un naufragi d'emocions, i així, entre les onades del record regressen al nostre món per a morir sobre l'arena. Ahir el vaig recollir, el soldadet. El vaig voler salvar de morir abrasat pel sol de l'estiu, no em vaig voler imaginar la goma que es fon fins a formar una figura deforme. El vaig recollir, sí. És un soldat que vigila, amb la mà plana sobre les celles. El tenc aquí davant, al costat de l'ordinador, fins que m'oblidi d'ell, fins que torni marxar a aquell país ocult on viuen tots els soldadets del món.