Líbia o les dificultats de construir un Estat de Dret

La resposta sincera és que difícilment, encara que el silenci –el fet de no ser notícia- sembla que dissimuli o emmascari una realitat que està molt lluny d'aconseguir els teòrics propòsits de la coalició francobritànica.

Dic això perquè un dels elements distintius de la democràcia real és de donar un tractament just als vençuts. I això implica definir, en primer lloc, qui és un criminal i qui no ho és. Decisió no gens fàcil. I en segon terme, procurar un judici just als criminals.

Qui és un criminal a Líbia?

L'escriptor Younes Omar Fanouch, membre fundador del "Ressemblement pour une Libye démocratique", creat el passat mes de desembre de 2011, es demanava quins eren els criteris que calia adoptar a l'hora de designar els criminals que mereixien ser castigats. Algunes associacions han sotmès al CNT un projecte de llei intitulat "Fidelitat als màrtirs", que engloba diverses categories, que ell critica afirmant que, en rebutjar totes les persones que han ocupat un lloc de responsabilitat a l'antic règim, es comet una injustícia que no implica certament la fidelitat que pregonen.

Ell creu que poden ser separades les persones que: 1. Són responsables d'assassinats o d'haver practicat la tortura. 2. Han sostret fons públics o han participat en la corrupció.- 3. Han festejat Gaddafi, promogut les seves idees o rendit culte a la seva personalitat.

Més enllà d'aquests, és dubtós que es pugui castigar i separar dels drets democràtics aquelles persones que, havent tingut alguna responsabilitat política al llarg de la dictadura, van saber dimitir quan es van enfrontar amb casos de consciència. Tampoc accepta que se separin del sistema tots els qui han estat rectors d'universitats o degans de facultats al llarg d'aquests anys. Són molts –diu Omar Fanouch- els qui s'han dedicat a l'ensenyament universitari i han rebutjat les accions dels comitès revolucionaris de Gaddafi i que, en comprendre que no hi podien fer res, han continuat treballant i ensenyant per guanyar-se la vida.

La caça de bruixes –un dels perills dels vencedors de les revolucions, qualsevol que hagi estat la naturalesa d'aquestes- és perillós, ja que la democràcia i la llibertat no es poden construir només damunt l'odi i la venjança.

I què en faran de Saïf Al-Islam?

Aquesta és una altra pregunta que s'ha de fer als dirigents del CNT un cop Trípoli ha obtingut de la Cort Penal Internacional (CPI) un aplaçament de tres setmanes per decidir si el fill predilecte (i teòric successor) de Gaddafi, de 39 anys, serà o no transferit a La Haia per ser jutjat.

Les autoritats líbies, que havien demanat a la CPI de poder jutjar el fill del dictador en territori libi, tenien fins al 10 de gener per fer conèixer a aquell alt tribunal la seva decisió. Saïf Al-Islam, detingut el passat 19 de novembre, és acusat d'haver comès crims contra la humanitat després de la repressió de la revolta popular que s'inicià el 15 de febrer de 2011, fa gairebé un any.

El fet és que, si Líbia decideix jutjar Saïf a Trípoli sense l'aval de la CPI, causarà un greu problema al Regne Unit i a França, que van donar suport total als rebels. El primer ministre, David Cameron, i el president Nicolas Sarkozy, que van justificar la seva intervenció a Líbia al·legant la ruptura que el nou règim marcaria amb el passat autoritari del país, quedaria en entredit, perquè ningú creu avui que Saïf (probablement un criminal) pugui ser jutjat a Trípoli per un Tribunal independent.

D'altra banda, la comunitat internacional no és l'única que dubta que la CNT sigui incapaç d'establir un règim judicial sòlid. Tampoc ho creuen molts libis, com l'escriptor a què abans he fet referència. En aquest país destrossat per la guerra, segurament importa ben poc la sort de Saïf, però les protestes s'aixequen, cada cop amb més força, contra un Consell que acusen d'incompetència i de manca de transparència les mateixes persones que aquest pretén servir.

Els treballs del CNT romanen en un secret força ben guardat i les reunions importants es tenen a porta tancada. "Tenim necessitat de transparència", afirma Hassan El-Amin, un libi que ha retornat al país després d'haver-se exiliat al Regne Unit fa vint anys.

En definitiva, que per als defensors dels drets de l'home, la sort de Saïf i de 7.000 detinguts serà significativa per avaluar la competència i la importància que el nou règim dóna a la justícia. Per a Donatella Rovera, membre d'Amnistia Internacional especialitzada en situacions de crisi, "tot el món s'ha de poder beneficiar de l'Estat de Dret, fins i tot Saïf Al-Islam".
––––
Una pregunta: Si les dures mesures preses pel Govern d'Espanya per reduir el dèficit públic conduirà, com han dit les autoritats del Fons Monetari Internacional i també el Banc d'Espanya, a una recessió econòmica dins aquest any ¿té sentit mantenir-les en els nivells d'exigència que s'han aprovat?