Els camins públics

La lluita per la consecució de la servitud de pas pel Camí de Cavalls ha estat una de les mobilitzacions ciutadanes més importants del segle XX, a Menorca. Encara que podem matisar aspectes del resultat d'aquell esforç col·lectiu, si no s'hagués fet, avui no gaudiríem de l'ús del camí. Segurament, moltes de les persones que, per posicionaments ideològics, s'oposaven al que reclamàvem llavors, ara ja deuen pensar d'una altra manera. Paral·lelament a la conquesta del lliure pas pel camí de cavalls, a Menorca hem viscut un altre fenomen ben interessant: l'expansió d'una activitat d'oci com és l'excursionisme, que ajunta esforç físic, relació social i descoberta del país. A peu i en bicicleta, són moltes les persones que surten els dissabtes i diumenges a voltar per Menorca, a descobrir rutes noves, a viure experiències que poden ser gratificants a qualsevol edat. Precisament, aquesta popularització de la sortida al camp a través de les velles rutes ha posat de manifest un altre problema: el de la privatització dels camins públics o amb servitud de pas de l'interior. La falta d'ús públic durant molt d'anys va portar com a resultat una progressiva "privatització" il·legal dels camins, el tancament de barreres amb cadenat, el desviament de rutes, la pèrdua de camins per causa de la seva "desaparició" física, l'apropiació de camins públics. Així encara passa avui. A poc a poc, els menorquins hem anat perdent de facte drets de pas. Les institucions, que haurien de defensar els drets generals i la legalitat, ja sigui per falta d'informació, per falta de mitjans, per desinterès, no sempre estan a l'aguait en la defensa de l'interès públic. Fa falta una pressió ciutadana continuada per a aconseguir resultats.