La tercera llei de Newton

L'any 1687, Isaac Newton va publicar una de les seves grans obres, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. Era tan llarga que la va haver de presentar en tres volums, ja que ningú no va ser capaç d'enquadernar-ho en un sol tom. Bàsicament, el tema era la descripció de les causes i els moviments dels cossos, i amb el temps va esdevenir la base de la mecànica clàssica. Al tercer volum va desenvolupar el problema de la llei de la gravitació universal, que ha donat lloc al que coneixem com les tres lleis de Newton. La primera és la de la inèrcia, i diu que tot cos lliure, sobre el qual no actua cap força, manté el seu estat en moviment, ja sigui en repòs, o ja sigui en moviment rectilini uniforme; això també es pot dir quan les forces que actuen sobre un cos es contraresten entre elles i es crea l'equilibri. La segona llei de Newton és la fonamental de la dinàmica: tot cos sobre el qual actua una força es mou de tal manera que la variació de la seva quantitat de moviment respecte el temps és igual a la força que produeix el moviment. Ara bé, aquest llarg pròleg de divulgació científica era en realitat per arribar a la tercera llei, la popular llei d'acció i reacció. Diu així: sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer. No puc creure que el president Bauzá desconegui els principis newtonians, per tant, he de creure que els té en compte a l'hora de prendre les decisions que pren. D'ençà que governa no es pot dir que la situació econòmica i social hagi millorat molt, però sí que podem dir que els atacs a la nostra llengua i cultura són com mai no s'havien vist abans, fins i tot amb la violació de l'Estatut d'Autonomia i de la Llei de Normalització Lingüística. Newton ja ho va dir més de tres-cents anys: una acció porta implícita una reacció, com més potent sigui l'acció més potent serà la reacció. El conjunt de mesures que ja ha posat en pràctica el nou govern és cert que fan mal a la feina d'anys per aconseguir una presència social de la nostra llengua mínimament digne, però no és menys cert que tenen la virtut de mobilitzar unes forces de la cultura i de la societat que havien quedat com a dormides. Aquests dies comencem a veure exemples puntuals de la reacció i comencem a veure com l'opinió sobre la necessitat d'unió per a defensar la nostra cultura és cada cop més àmplia.