Llorenç Allès08/01/12 0:00
TW
0

Petitó meu, ara feia molts dies que no t'escrivia. El Diari no havia sortit els dos diumenges anteriors, i per açò no havies rebut la meva carta. No passis pena, que ara tornarem a començar la nostra correspondència amb normalitat, perquè a partir de demà tornam a la rutina. Tu tornaràs a l'escoleta, els teus pares a treballar cada dia, i el món seguirà girant com sempre.

Com sabràs, hem començat un any nou. El 2012. Tothom diu que serà dolentot, ple de retallades i de crisis. No m'agraden aquests missatges. Si començam l'any amb aquests ànims, serà difícil que la cosa vagi bé. Com feia en David, tot s'ha d'encarar amb un somriure, fins i tot les circumstàncies més adverses. Si després se'ns acaben els motius per ser optimistes, ja ho estudiarem, però mai s'ha de deixar el somriure guardat dins un calaix.

A partir de demà, hi haurà petites coses que canviaran. A l'escoleta, per exemple, ja no hi haurà n'Ester, la teva mestra de suport que va ser capaç de col·locar-vos a tots quiets per fer una foto. Només per açò ja és digne d'admirar! Crec que tampoc no vindrà aquella senyora que us mostrava cançons. Recordes que te vaig xerrar de les tisores? Idò aquest 2012 sembla que faran molta feina. Massa, segurament.

Qui sap si a l'escoleta els Reis Mags us hauran deixat algun regal. A tu ja te n'han tocat uns quants. Ses Majestats Reials van llegir molt bé la teva carta, perquè han vingut carregats de regals útils i divertits. Però el regal més gros que reps sempre, no només un dia a l'any, és l'amor que te tenen tots els teus familiars. Aquests dies ho has pogut comprovar. Ens hem vist unes quantes vegades amb els teus cosinets de Ciutadella, de Ferreries, de Palma i d'Alaior. Començau a ser molts, i més que sereu, i quan hi sou tots els d'una banda, és difícil tenir prou ulls per a tots, però l'alegria que donau no es paga amb doblers.

Només et deman una cosa, criatureta meva. Segueix essent tant carinyós com ho ets ara. No perdis el somriure, i agraeix sempre tot el que els demès fan per tu, que és molt. A Ferreries, on vam veure arribar els Rei Mags, en Melcior va dir, des de dalt el balcó de l'Ajuntament, que la millor recompensa que rebien cada dia 5 de gener, era el somriure d'un infant. El teu, petitó meu, és preciós. Que no te faci res compartir-lo. Aquest ha de ser el teu propòsit per aquest any. A part de créixer, aprendre moltes coses i seguir llegint amb paciència aquestes cartes que ton pare t'escriu. Ah! I també te tocarà fer de germà major!