Platges de penya, pesqueres i pescadors

Dels veterans, que hi van entre poc i gens, esmentarem Joan "Lambacari", Pepe "Panerer", Joan "Carreres", Joan "Canoves", Elies de Son Blanc o els germans Miquel i Carlos de la "Puerta del Sol". Entre els més actius Vicent Carreras, Evelio Sintes, Tomé "Cuelis", Biel Vidal, Paco Febrer "es Ferrerienc", Pau Pons, Dani Vinent o Jordi Martínez Pons.

PESCADES
Els pescadors tendeixen –tendim– a recordar millor les bones pescades que les flaques, i qui sap si a magnificar-les; podeu creure a ulls clucs que amb freqüència els vertebrats aquàtics creixen més a terra seca que a la mar. Per açò és millor conèixer nombres i pesos de les pescades.

Les saupes més grosses no fan gaire més de trenta centímetres de llarg. Així i tot, fa uns mesos un mitjà escrit titulava que un santlluïser, i raller de mota, en Bartomeu Vidal, havia arribat a pescar una saupa de més de 15 quilos. Hauria estat una descoberta de gran interès per als biòlegs marins, però es tractava d'un malentès, fa set o vuit anys en Tomé "Cuelis" va fer una rallada de 15 quilos i 300 grams de pes, composta de 42 saupes.

També n'Evelio Sintes em contà la seva marca particular, d'una rallada va agafar 39 saupes que feien un pes de 21 quilos. Però no podem passar per alt que els rallers fan moltes anades i vingudes en buit, es passen dies i hores d'observació vora mar sense veure ni una coa de saupa.

Aquests peixos s'atraquen a la vorera per alimentar-se de l'herba que creix a les platges: terrasses de penya formades per l'acció erosiva de la mar sobre la costa. En aquestes aigües primes els pescadors de rall aprofiten el moment que la mola menja l'herba de saupa, amb es cap baix i sa coa per amunt, per desplegar aquest ormeig damunt seu i capturar-les. Però no es pot llançar a tot arreu, ja que si és un tros de superfície irregular amb existència de cocons dins l'herba, les saupes troben escapatòria. D'altra banda tampoc no són gaire aconsellables les zones amb "ganxos", ja que la xerxa s'enreda i poden deixar-hi mig rall.

PESQUERES
Encara que de vegades es trobin ben a prop, les pesqueres de rall no tenen res que veure amb les d'oblada o de llissa, que són més fondes i permeten formar-se el remel que encobreix el pescador de canya i no treu gaire el brumer.

Ja sigui per experiència pròpia o per tradició oral, els vells pescadors del ram coneixen bé les puntes, llengües, barbades i galtes de les platges rocoses, poc profundes i planeres, on poden tirar el rall amb certes garanties. Gràcies a diferents pescadors, especialment en Tomé "Cuelis", hem fet un recull de pesqueres de rall de la costa de Sant Lluís, que repeteixen alguns topònims. Anam de llevant a ponent, de Rafalet a Biniparratx.

Abans de sa Punta de Rafalet hi ha en Vermell i s'Espina de s'Ase.

De s'Algar a Alcalfar: Punta de Rafalet, ses Llengos, na Negra, ses Salines, es Malfraig, Platja de sa Font, es Coberxo, ses Platges Vermelles, es Cap de sa Paret, en Manuel, sa Platjota. Dins la cala: es Torm i ses Anelles.

Alcalfar a sa Punta Prima: es Soldat, es Malfraig, Platja des Forat, sa Falconera, na Foradada, es Cap de sa Paret, sa Trona, ses Pesqueretes, Platja de sa Canal, Punta Grossa, es Macar, Punta de Sant Josep, es Còdol i s'Arenal.

Punta Prima a Biniacolla: Platja de s'Ombrívol, Punta des Mabres, sa Reganeta, ses Platges Grans, s'Illot, na Narra, Platja Alta, ses Olles, es Caló Pla, es Esqueixos, es Pontet, i sa Punta de sa Cala.

Biniancolla a Binibèquer: en Capiroti, s'Avarador (en Caragol), es Panerers, Punta des Rai, Platja Alta, ses Salines, Punta des Xoriguer.

De Binibèquer a Biniparratx el penyal guanya alçada i les platges són petites, cosa a l'aventura: es Morro d'en Xuia, sa Torrota, Caló d'en Fust (Morro d'en Botifarra), Punta de can Pere Sardina (a ponent de la cala de Binissafúller), Punta de can Bernat Sardina (a llevant), sa Cova (ses Anglades) i Punta de Biniparratx Petit.

Els pescadors santlluïsers també solien tirar el rall a Binissaida, cosa que no feien els "castellans" tot i ser del terme des Castell. Damunt s'Illa de l'Aire, banda de tramuntana, també hi ha pesqueres de rall, però de moment en desconeixem els noms. Una vegada en Joan "Carreres" va anar amb una barca damunt l'escull d'en Caragol, deien que era segur tirar a les saupes, però ell no en va veure cap.

AMB ES ULLS A SA COA
Quan hi havia molts pescadors de rall, qui podia haver una bona pesquera, com sa Punta des Rai, ja estava salvat. Aquell que davallava primer hi posava la senalla per reservar-la i els altres ho respectaven, n'hi havia que s'asseien allà i esperaven a l'aguait, semblava que havien de sortir per força. Però el més normal és que es moguin d'un costat a l'altre escodrinyant dins la breu transparència de l'onada just abans de rompre a les roques o en el moment de pasturar, ara en aquesta punta, ara en aquella platja. Moltes vegades les veien i no les hi tiraven a l'espera del moment i lloc oportú per aconseguir una bona bolitxada.

Per poder veure les saupes i –tant o més important– no esser vist per elles, s'han de donar unes determinades condicions marines, meteorològiques, temporals i estacionals.

En cas que hi hagi molta seca, les saupes no poden pasturar l'herbi de les platges, que queden en sec, convé que la marea sigui més tost alta, però sense una plena excessiva. També és millor trobar un punt just d'onatge a la vorera, ja que si la mar és "morta" (massa calma) veuen venir el raller, però si està massa remoguda no les deixa atracar, són més males de veure i el pescador s'exposa a quedar ben remullat. La saupa grossa encara surt quan hi ha mal temps, però a la petita li costa més mantenir-s'hi. Quan a una punta hi ha massa reinflor de vegades surten al costat que no n'hi ha tant.

El mestral és especialment temut pels pescadors de barca, però també pels de rall, ja que el seu reinflor "escorxa" la platja i la cobreix de sabonera. La panxada de xaloc tampoc no sembla satisfer gaire les saupes, una vegada que vaig acompanyar en Joan "Carreres" a sa Punta des Rai en vam judicar una mola bastant gran, però es veu que no les agradava aquell reinflor, van desapareixen sense atracar-se a la vorera.

L'hora més habitual de pastura de les saupes és a les albes i les primes, amb la mitja claror de la sortida i de la posta del sol. Però aquests dies especialment curts del solstici d'hivern, si fa un dia tapat pasturen a qualsevol hora i en conseqüència són més males de trobar en l'horari acostumat. El més normal és caçar-les els fosquets, entre una hora i mitja de sol i la seva posta, però alguns antics rallers també n'havien agafades a la claror de les nits de lluna plena.

En relació a les estacions, s'afirma que les saupes van a tirar els ous per Sant Miquel, teoria que coincideix amb una de les postes apuntades pels biòlegs. La majoria de rallers afirmen que n'hi ha tot l'any, però que el temps millor per a la seva pesca és de Tot Sants per endavant, és quan vénen les grosses. Llavors n'hi ha per tot i les grosses es mesclen amb les petites. Entorn a l'arenal de sa Punta Prima solen ser més petites.

No tots els mesos i estacions són igualment favorables, segons una dita molt antiga dels vells rallers, es mes d'agost ses saupes tenen es ulls a sa coa, els veuen amb facilitat.

–––
adsintes@telefonica.net