Patrícia Moncada Pons, psicòloga28/12/11 0:00
TW
0

Ding Dong! 12, rém; 11, rém; 10, rém; 9, boca plena de rém; 8, vomitada de rém; 7, no puc més...; 6, un nou intent de rém; 5, més rém; 4, boca plena novament; 3, quantes n'hi queden?; 2, uff... ja acabem!; 1, besades de most de rém, amb felicitació de bon any. Adéu 2011 i feliç 2012!

El 2011 prest ens deixarà, així com ho han fet l'actriu Elizabeth Taylor, el cofundador d'Apple, Steve Jobs, la cantant Amy Whine­house i el pilot de motos Marco Simoncelli. El terratrèmol de Japó, la primavera àrab i la desaparició de Bin Laden i Muamar Gadafi, juntament amb la massacre d'Oslo protagonitzada per Anders Behring Breivik, ens han fet posar la pell de gallina i hem pogut sentir el patiment a través de la televisió. Però el 2011 no només ens ha deixat males notícies, també hem estat testimonis de parelles tan inversemblants com Shakira i Piqué, o hem format part de la història amb la "gran boda gal·lesa" del príncep Guillem i Kate Middleton. Les hipoteques han baixat i amb el Moviment 15 M hem pogut veure que no som els únics putejats (amb perdó de la paraula) amb la crisi. Hem vist acampats a Egipte, a la Porta del Sol de Madrid, a Chile o a Nova York. El 2011 ha estat l'any de la "indignació". I per a rematar-ho, diuen que el 2012 serà pitjor.

Però arriba el dia 1, i deixem de banda la indignació. Els bons propòsits són els protagonistes. "Aniré al gimnàs, deixaré de fumar, perdré pes, aniré de viatge, coneixeré la meva mitja taronja i seré feliç". El dia de cap d'any organitzem els 365 dies de l'any nou. Ens agrada tenir-ho tot previst, i a base de calendaris i agendes, marquem tot el que ens resultarà imprescindible aquest any. Ens tranquil·litza tenir-ho tot planificat. Necessitem organitzar els mesos que vindran amb dates senyalades, aniversaris de familiars i amics, vacances de Pasqua, estiu i Nadal, i tots els ponts que podem agafar (si és que enguany en podem fer) per viatges que potser no farem perquè els controladors o els pilots ens ho impedeixen.

I finalment amb el dia de Reis acabem amb la diabetis festiva, el consumisme compulsiu i la hipocresia emergent en aquests dies tan senyalats. Però tot el que puja baixa, i tant l'hiperconsum calòric, com les compres nadalenques o el mateix fingiment de felicitat, desapareixen sobtadament a partir del dia 7 de gener. Les proposicions per a any nou comencen a emergir d'entre els torrons de Suchard i els Ferrero Rocher. Els gimnasos són els únics que fan el seu agost al mes de gener. I és que, la costa de principi d'any cada vegada ens resulta més empinada. Sort de les rebaixes, que justament arriben quan ja ho tenim tot comprat. I és que, potser ens poden ajudar a oblidar aquest 2011.

Feliç 2012!

–––
patrismoncada@hotmail.com