Una nova lectura de "Nura"

La revisió que ha duit a terme Ponç Pons de les tres obres citades ha representat, en el cas de "Nura", la incorporació de les notes sobre la intertextualitat del poema que l'autor volia incloure ja en la primera edició del llibre. Com va fer Eliot a la "Terra eixorca", un dels textos fonamentals de la poesia del segle XX, que incorporava cites d'altres autors entre els seus versos, Pons ha volgut indicar les fonts de les seves referències literàries, a la vegada que en comenta determinats aspectes o explica l'origen dels títols de cada cant. És evident que per gaudir de "Nura", per emocionar-se amb la intensitat, la bellesa i el contingut del poema les notes no són necessàries, però també és cert que ajuden a entendre més l'univers literari de l'autor i les motivacions de la seva escriptura, a la vegada que aporten un coneixement més profund del text en eixamplar l'abast de determinades cites des del moment que les podem situar en el context de l'obra que les ha generades. A diferència d'Eliot, però, que va crear un poema altament simbòlic i sovint de difícil interpretació, l'obra de Pons és volgudament intel·ligible per ella mateixa i en aquest cas la funció de les notes no serà la de donar claus per a la seva interpretació, sinó més tost la de contextualitzar determinades cites o referències.

"Nura", llibre definit pel propi poeta com a "tractat d'enyor", és un gran poema, compost en versos dodecasíl·labs i dividit en set cants, que emociona pel seu contingut intensament humà, per la seva admirable construcció, per la compassió que destil·la la mirada del poeta, per l'amor irrenunciable i vital cap a Menorca i la llengua pròpia, un amor no exempt del dolor produït per la pèrdua o la degradació de l'illa que Pons va aprendre a estimar durant la seva infantesa. ("Sense més heretat patrimoni o pervindre / que la llengua on perdura el record d'una terra / que estim fins a la mort que vull plena de vida") El llibre, a més, posa de manifest l'alta exigència verbal de Ponç Pons, un treball rigorós i gairebé obsessiu amb el llenguatge, la vasta cultura literària de l'autor, el profund lligam que ha establert entre vida i poesia i el seu compromís insubornable com a escriptor.

Aquesta essencialitat i sentit de la literatura queden clarament definides pel poeta a la primera de les notes que completen la nova edició de "Nura": "Enfront del nihilisme més arrauxat i capaç de dinamitar la cultura, vull interposar la imatge del poeta que, enmig del caos, el dolor, l'absurd i la repressió política, troba sentit i veritat en la Literatura". I és així que la poesia i l'escriptura de Ponç Pons aconsegueixen emocionar profundament el lector que s'acosta als seus llibres.

A més d'aquesta nova edició que comentam, "Nura" ha estat també d'actualitat durant aquest any perquè s'ha presentat el treball, magnífic, imponent, de Guiem Soldevila que, amb un gust exquisit, ha sabut fer del poema una gran cantata musical. L'èxit assolit en cada un dels concerts en què s'ha interpretat l'obra demostra l'encert de Soldevila i la gran qualitat de la seva composició. Sens dubte, "Nura", el disc i el llibre, poden ser un molt bon regal durant aquestes festes.