Maria està en un dels moments de la setmana que més li agraden i més l'omplen de satisfacció. Està berenant amb uns excompanys d'una altra escola. Es troben un parell de matins a la setmana, comenten coses dels seus respectius llocs de treball i, sobretot, es confessen les penes i decepcions i, com no, les alegries i els èxits. Són persones íntegres i honrades i amb una actitud de servei cap els altres que quasi mai es valora com cal.
Avui la conversa gira al voltant de la situació a les respectives escoles, i com es va estenent una percepció general de decepció, desmotivació, desesperança i pessimisme a tots els nivells agreujada amb els canvis que s'han produït desprès de les darreres eleccions encara que la situació ja s'anava gestant de feia temps.
En pràcticament totes les escoles, l'ambient entre els companys s'ha enrarit molt, hi ha rumors de retallades, hi ha por i inseguretat pel que passarà, ningú es planteja ja cap projecte nou, cap innovació, cap nova iniciativa, hi ha una desmotivació generalitzada. Sembla haver-se entrat en un estat de paralització absoluta i total i sols s'intenta superar el dia a dia, les absències i baixes no substituïdes, els problemes en poder pagar serveis bàsics o com fer-s'ho per treballar amb el mínim, no hi ha diners per a res i els responsables polítics ho tenen molt clar i així ho han dit i afirmat: No es pot gastar en res que no sigui absolutament imprescindible. La línia d'actuació és clara i sempre prioritzant els temes econòmics immediats abans que altres consideracions com l'interès dels infants, el benefici de les famílies o una visió a més llarg termini sobre els valors a desenvolupar i prioritzar per part d'una societat immersa en un procés de canvi.
Pensant en tot això, decideix pujar a la seva Muntanya dels Set Vents, per seguir reflexionant i, com sol fer sempre, trobar la inspiració per tal de crear una metàfora, un conte, una història que exemplifiqui tot aquest batibull de conceptes i d'idees i aquesta postura social i política sobre l'educació tan negativa a curt, mig i llarg termini. No és tan sols un problema de quin partit polític està en aquest moment al poder. Hi ha, també, un context social general que emmarca les polítiques d'educació tant d'uns com dels altres. I en aquets país, aquest context, aquesta visió social de la importància i el valor del sistema educatiu s'ha anat degradant progressivament, pensa.
És un dia assolellat dels primers d'aquest hivern que sembla no vol acabar de fer-se present. Una suau brisa, fresca i vivificadora, ens deixa ben clar que l'hivern acabarà arribant, i quan el sol s'amaga darrere d'un dels pocs núvols que lleugerament emblanquinen la blavor del cel, la pell s'esgarrifa al perdre la carícia del sol.
Va pujant lentament pel camí, capficada en tots aquests pensaments. I realment sent enveja d'altres països i societats que han apostat de fa temps per l'educació com una opció de futur i per assegurar el benestar i la felicitat dels seus conciutadans. Així ho certifiquen els diferents estudis internacionals.... i també certifiquen com aquest país i aquesta societat en la que viu Maria va quedant endarrerida, informe rere informe sense que els responsables prenguin cap mesura al respecte.
I quan arriba dalt de tot i visualitza la panoràmica de la costa Nord neta i dibuixada a la menuda i se sent plena de l'energia que desprèn la muntanya, intueix que aquest cop no necessita cap conte ni cap metàfora, sols llegir i ressenyar algunes característiques diferencials del sistema educatiu en el país capdavanter: Finlàndia.
Educació gratuïta -Primària, Secundaria i Universitat- amb molts beneficis socials. Inclou els llibres de text i estris escolars.
Servei de subsidis pels estudiants: salut, educació especial, idiomes
Menjadors escolars i transport gratuït.
Escolarització primària, responsabilitat directe dels ajuntaments.
Ampla disponibilitat de materials, biblioteques, diaris.
Relació entre la família i l'escola cordial i molt estreta.
El mateix mestre durant els primers anys d'escolarització.
Entorn escolar agradable i estimulant.
Mestres molt preparats, motivats i recolzats.
Formació continuada socialment assumida: L'educació d'adults està amplament estesa i valorada.
Despesa en educació del 6,2 % del PIB.
Igual no tenen una xarxa de trens d'alta velocitat o d'aeroports o d'autovies com en aquest país que es gasta sols el 4,4% del PIB. Ara, tenen una població molt més formada i preparada per assumir els nous reptes del canvi social que ja ha començat
Nota: Les dades estan obtingudes de les pàgines web oficials dels estats espanyol i finlandès
NOVETAT: El llibre de "Els petits secrets de na Maria" comença a rodar i rodar pel món dels lectors i els amants dels contes, també el trobareu a les biblioteques de Menorca..... gràcies a qui ja el teniu i als altres, això, que no espereu molt més, igual s'acabarà
–––
gaudimambcontes@gmail.com
http://gaudimambcontes.blogspot.com/
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.