Al darrer forum internacional d'innovació turística celebrat al Campus Esade de Sant Cugat del Vallès, es van posar de manifest quines eren les tendències de futur per tal d'innovar en un sector que, malauradament, ha quedat molt temps paralitzat pel propi èxit de país com a destinació. Com s'afirmava, el procés de globalització ha incrementat la competència a escala global, degut a l'entrada de moltes noves destinacions i de nous consumidors-turistes. Aquests canvis han portat a considerar que el turisme havia deixat de ser un mercat homogeni entre països desenvolupats, amb productes i preferències similars, per deixar pas a tota una sèrie de països emergents que havien augmentat el seu nombre d'arribades internacionals. De fet, el comportament turístic dels nous turistes, com ja s'afirmava al 2009, era el de les contradiccions on es deixava enrere la societat de la informació per entrar en la societat de la il·lusió, on el component emocional, com els valors, les emocions o els sentiments, assolien molta més rellevància que el component racional.
D'aquesta reflexió, una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser que el procés per atreure nous visitants ja no només es feia d'una manera directa amb el llençament de grans campanyes seguit d'eslògans que ajudessin al posicionament sinó que aquest posicionament es treballava també a través de la recerca d'aliances amb tercers que provocaven que el visitant es sentís atret per la destinació. I en aquest context, a la taula de treball a la que vaig participar, des de l'Agència Catalana de Turisme es comentava, a tall d'exemple, que el fet de recolzar marques amb presència mundial i de rellevant prestigi com Custo Dalmau o Mango, que havien afegit el nom de Barcelona, feien despertar en el consumidor un interès especial per arribar als orígens. I que cada vegada que aquestes marques desfilaven en una passarel·la de la moda a Nova York o obrien una botiga a qualsevol capital, era Barcelona qui també estava a l'aparador. Va ser llavors quan vaig imaginar de seguida que, el binomi Pretty Ballerinas més Menorca es podria ajustar perfectament per produir aquest efecte que tants bons resultats donava a la capital catalana, sense no oblidar en la distància amb la que cal mirar la comparació a la que segur que s'hi afegeixen d'altres al·licients.
L'èxit planetari d'aquestes sabates, amb presència destacada i desplegada en punts estratègics com si fossin ambaixades, que a més, conforma un tipus de públic determinat, amb un target i unes característiques que segur que la marca de Ferreries té més que examinat, es pot interessar perfectament pel paisatge, per la gastronomia i les tradicions de l'indret on han nascut. I és aquí on, amb imaginació, poden reforçar la promoció de Menorca i l'èxit de les sabates. Modestament, crec que la Conselleria de Turisme o qui correspongui, pot tenir una bona oportunitat al costat de casa per incentivar el que pot suposar aquest reclam, en una aliança de les anomenades "win-win", on tant la marca com Menorca, cadascuna amb les seves fortaleses, és a dir, els seus valors, es recolzarien amb l'altre.
Si fa dos anys es va dir que la millor campanya de publicitat i la menys costosa per les arques públiques que mai s'havia fet de l'illa l'havia protagonitzat l'Estrella Damm, perquè no continuar pensant en el valor emocional de les marques per vendre Menorca?
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.