Els que vigilen amb tancs

Petitó meu, ja fa unes quantes setmanes que t'intento explicar el món en aquesta columneta, i començo a tenir la sensació que deus entendre ben poca cosa. Sobretot, perquè cada vegada me costa més entendre'l jo, i mira que en teoria, la meva feina és comprendre'l per explicar-lo després. Avui et parlaré de l'exèrcit i els militars. Resulta, criatureta, que quasi tots els països tenen uns senyors dedicats a vigilar que ningú d'altres països els faci mal. Uf, és complicat d'explicar, perquè és difícil d'entendre que visquem pensant que algú altre sempre estarà a punt per fer-nos mal. Però és així, aquesta és la filosofia que justifica els exèrcits. Estar preparats per a defensar-nos, perquè quedaria molt lleig dir que tenim un exèrcit per si algun dia ens agafen ganes d'anar a fer mal a algun altre país perquè aquest té coses que ens interessen. Seria lleig, i per tant, no es diu.
L'exèrcit, petitó meu, està format per desenes de milers de persones. Senyors i senyores que entrenen, estudien i conviuen per si algun dia han de defensar el país. Darrerament, també van a altres països en les anomenades missions de pau, que per la televisió expliquen que són feines imprescindibles per a què altres països puguin viure millor. Ton pare, petitó, no ho acaba d'entendre.