El nou paviment de Santa Maria

La primavera de l'any 2009 es va plantejar la renovació del paviment de l'església de Santa Maria de Maó. Aquesta actuació havia de ser prioritària dins un procés integral de restauració i conservació d'aquest edifici històric. L'anàlisi de l'estat del paviment posava de manifest greus deficiències estructurals i constructives. L'enrajolat, format per peces quadrades de marbre Macael de 28x28 centímetres a la nau principal i per mosaics de peces ceràmiques a les galeries laterals, es trobava clarament enfonsat en diversos punts, amb depressions de fins a 6 centímetres. Moltes de les rajoles havien perdut adherència al seu suport i es trobaven en molt mal estat, amb gran quantitat de peces trencades, escantellades i desgastades. Aquestes patologies indicaven falls estructurals dels elements de suport del paviment, els quals necessitaven una reparació i consolidació urgent per motius de seguretat i funcionalitat.obra

La primera fase va consistir en retirar el paviment existent i la solera de base, a més d'excavar a mà 40 centímetres de terres. Aquesta primera etapa va comptar amb un seguiment arqueològic que va documentar les criptes d'enterrament, tombes, murs i altres restes que van quedar al descobert. Es va comprovar que els sots detectats en el paviment s'havien produït degut a l'assentament dels replens de terres i runa, així com el col·lapse d'algunes estructures enterrades.

En una segona etapa es va construir una llosa armada de formigó que es recolza sobre les estructures consolidades i crea un suport resistent sobre les zones on s'havien produït els assentaments. Es va tenir especial cura en no afectar les restes històriques amb la nova intervenció. En els punts on la llosa de formigó toca alguna estructura de pedra es va interposar una làmina impermeabilitzant per evitar la barreja de materials. A les zones restants es va col·locar una capa de feltre geotèxtil per retenir les partícules fines del formigó i impedir així que es contaminin els vestigis enterrats. Aquestes làmines no només protegeixen les restes arqueològiques, sinó que també marquen clarament la frontera entre la nova intervenció i les capes històriques preexistents.

En la tercera i última fase de l'obra es van col·locar els 760,2 metres quadrats de paviment nou. Les peces que conformen el mosaic les va tallar l'empresa Hijos de Sabiote y Arriaga a la seva cantera de marbre a Macael. Es va assajar el muntatge d'un fragment de mosaic previ a l'elaboració de les peces definitives, per comprovar que no hi havia errors de dimensions o angles. La més petita desviació en la geometria de les tessel·les hauria fet inviable el muntatge del mosaic.

El paviment es va començar a col·locar des del centre de la nau, seguint els radis d'un decàgon que es van marcar amb fil i tiralínies. Aquests eixos situaven les juntes i vèrtexs que s'havien de seguir per no dislocar la geometria del mosaic. L'empresa Mapei va proporcionar una solució integral dels morters de base, adhesius i de rejuntat, materials que va subministrar a preu de cost l'empresa A. Palliser. Cada rajola o tessel·la es va situar amb tota precisió al punt que li corresponia segons el plànol. L'empresa Menorca Obres Loga va demostrar gran solvència en col·locar tot l'enrajolat sense errors i salvant dificultats com haver de rodejar amb el mosaic els pilars de 2x2 metres i casar perfectament les rajoles que voltaven el pilar per cada banda. Amb la nau enrajolada van sorgir alguns problemes amb les juntes de moviment, que es van reparar sense cost gràcies a l'empresa Mapei, que va acompanyar tot el procés de l'obra i va trobar solucions a les dificultats sorgides. Actualment s'estan acabant les tasques de polit, protecció i abrillantat del marbre per a la seva posada en servei.

Mosaic
Les matemàtiques han estudiat i descrit totes les propietats i característiques dels mosaics. Enlloc de ser un disseny particular, el paviment de Santa Maria s'ha plantejat com un punt de trobada entre l'univers matemàtic i l'arquitectura de l'església. La tessel·lació aperiòdica (aquella en què una còpia desplaçada mai concordarà amb l'original de forma exacta) descoberta per Sir Roger Penrose el 1974 es va escollir com a model pel paviment. Entre les seves propietats destaquen el fet d'estar format per dos rombes diferents, de manera que el seu tall en marbre és relativament fàcil (les tessel·les s'obtenen tallant en biaix unes tires de pedra de costats paral·lels). Aquesta simplicitat de partida desemboca en una complexitat admirable que cadascú enriquirà amb la seva interpretació personal. Algú pot apreciar la musicalitat en la geometria, que posa el paviment en relació amb l'orgue (de fet, un dels motius que dibuixen les rajoles, l'estrella de 5 puntes, també rep el nom de "pentagrama"), a algú l'hi ha semblat que és com mirar la boira a través d'un calidoscopi, i així continuaríem apropant-nos a l'infinit, que és l'horitzó cap on ens projecta aquest mosaic alhora singular i universal.