Adela Blanes Sureda, nascuda a Artà (Mallorca) és religiosa del Sagrat Cor de Jesús. Des de fa més de cinquanta anys treballa a Egipte, a Al-Bayadeya, una vila rural i pobra situada als bancs de l'Alt Nil, 300 km. al sud d'El Caire. Les germanes del Sagrat Cor hi tenen un centre dedicat primordialment a l'alfabetització i socialització de les dones pobres del poble, convençudes que "educar les dones és canviar la societat". En l'actualitat, atenen 240 al·lotes de 9 a 15 anys, i fan altres activitats formatives amb dones adultes. Adela Blanes -parla àrab, francès i copte- és un testimoni privilegiat del procés polític i social que Egipte viu ara mateix. Fa unes setmanes, els alumnes de 4t d'ESO del Col·legi Sant Francesc d'Assís de Ferreries li van escriure per correu electrònic, per demanar-li que els explicàs de primera mà què està passant a Egipte, en especial la situació de la minoria cristiana copta, ja que les notícies que ens arriben són confoses. Aquesta és la seva resposta.
El conflicte que es viu a Egipte amb els coptes és molt antic. És com un volcà adormit, que cada certs anys desperta i es posa en erupció. A Egipte hi conviuen des de fa segles dos pobles molt diferents en raça, cultura i llengua. Els cristians coptes continuen emprant molt la seva llengua per a la litúrgia i als monestirs. Els coptes són vertaders egipcis, descendents dels faraons. I els musulmans, àrabs que van envair fa més de catorze segles el país, precisament cridats pels coptes per expulsar els grecs ortodoxos que s'havien assentat al país. En un primer moment, els musulmans es van instal·lar pacíficament al país, fins que a poc a poc, amb guerres i discriminacions, es van apoderar de tot Egipte.
Amb la Revolució del 25 de gener hi ha més llibertat d'expressió. Els Germans Musulmans, que han estat durant anys perseguits, reprimits i empresonats, durant el govern de Sadat i especialment amb el de Mubarak, ara han sortit amb més força en la vida política. Entre ells hi ha una branca molt fanàtica i extremista, els "salafistes", que proclamen entre altres coses que els vertaders egipcis són els musulmans i que els coptes són estrangers en el país. Per sembrar el terror, cada certes setmanes cremen alguna església o ataquen i maten cristians sense cap raó.
Fa unes setmanes, un grup de musulmans radicals van atacar i incendiar una església a Marinab, un poble a prop d'Edfu, a la província d'Assuan, davant la indiferència del governador d'Assuan, que no va reaccionar. Els coptes van fer una crida a tots els coptes del país, i van organitzar una manifestació pacífica el diumenge 9 d'octubre davant l'edifici de la Ràdio i Televisió, a Maspero, en protesta per la seva discriminació.
Reclamaven la reconstrucció de la seva església i la destitució del governador. Entre els manifestants hi havia homes, dones, infants, clergat ortodox i també musulmans simpatitzants i solidaris amb els cristians. Abans d'arribar a l'edifici de la Televisió es van veure atacats per manifestants "baltaguis" (bandits), que els van tallar el pas, els van tirar pedres i fins i tot trets de bala, fins que van aparèixer tres tancs. Des de la Revolució del 25 de gener, a partir del moment que els militars s'han fet amb el poder, els tancs són presents a llocs crítics. Van començar a avançar indiscriminadament sobre els manifestants, conduint d'una manera histèrica, esclafant la gent, fins i tot pujaven damunt les voravies. Total: 25 morts, i més de 325 ferits.
Fins avui no hi ha cap explicació clara del que va passar aquell dia. D'una banda s'acusa els amics de l'antic règim de Mubarak, que volen demostrar que l'actual govern és dèbil, i que Egipte necessita una mà forta i dictatorial. Però això va contra la democràcia i els drets humans, que és el que reclamen els joves de la Revolució del 25 de gener.
Per als coptes, els militars són els principals responsables d'aquests incidents, ja que volen eternitzar-se en el poder i que es repeteixi l'escenari de la Revolució de 1952, quan van destituir el rei, van prometre que es quedarien tres mesos en el poder, i han dirigit el país d'una manera dictatorial fins ara. A més, la televisió incitava la gent a sortir al carrer per "protegir" els militars.
Els musulmans estan dividits. Uns donen suport als cristians, i diuen que els militars empren els mateixos mètodes de repressió i discriminació contra els cristians que l'antic règim. Altres fan costat als militars i diuen que aquests no s'han comportat com els de Líbia, Síria i Iemen, que maten el seu poble.
El fenomen del vandalisme modern a Egipte té arrels antigues. Va ser introduït pel Servei de Seguretat de l'Estat per "assegurar" les necessitats del poder de Mubarak, basant-se en la idea de la seguretat del règim en lloc de la seguretat nacional. Aquest és un principi que solen adoptar els règims dictatorials per garantir que es puguin quedar eternament en el poder. Aquests règims es basen en el principi de l'estat policial, i utilitzen els serveis de seguretat de l'estat per oprimir els contraris al règim i allunyar els qui no es declaren voluntàriament al servei del règim. Segons el Ministeri de Justícia actual, els "balguis" estan calculats en mig milió de persones, que obtenen a l'entorn de 5.000 lliures egípcies (uns 1.000 euros) per una sola missió. Està provat pel Centre nacional d'investigació social que el govern de Mubarak protegia aquests elements per sembrar discòrdia.
En realitat, els problemes entre cristians i musulmans són molt més profunds. Per posar-hi remei, el primer que cal fer és canviar el sistema d'educació i modificar els programes escolars. Molts d'ells són discriminatoris. La primera educació de la joventut és molt important, s'ha d'aprendre a respectar les creences de l'altre, si no és així mai arribarem a gaudir d'una autèntica democràcia, llibertat i igualtat de ciutadania, i aquests esdeveniments discriminatoris es continuaran repetint.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.