Eleccions, una lectura menorquina

Avui, els resultats ja són coneguts, celebrats o maleïts. Ningú no s'ha sorprès, ho anunciaven les enquestes i es respirava pel carrer. Malgrat que era bolla vista i que així sembla que no fa tant de mal, seran nombres mals de pair, pel PSOE. Analistes de renom parlen aquests dies de les votacions a Espanya, n'hi ha per na Clara i sa filla, d'opinions. Em fixaré en Menorca, i ho faré sobretot pels resultats al Congrès, ja que al Senat, tot i ésser molt semblants, es va motivar un elevat nombre de vots nuls i blancs, molts premeditats i uns altres, ben prou, accidentals, que expliquen parcialment les diferències. En primer lloc cal destacar la baixa participació, molt més avall que la mitjana espanyola. Un bon amic em deia que hauríem d'haver posat un col·legi electoral a la marina de Binifabini Al Congrés, el Partit Popular completa el mapa hegemònic a Menorca i el PSOE rep el no-vot de càstig general. Cap sorpresa. Esquerra Unida se situa en el 7%, que és un molt bon resultat i la col.loca com a tercera força política a Menorca, a part de ser-ho també en sis dels vuit municipis de l'illa; de fet, amb els resultats de diumenge, Esquerra Unida podria recuperar clarament la representació en el Consell Insular i el Parlament de les Illes Balears; de fet, si el vot a Ciutadella es recuperés lleugerament, ens posaríem per sobre del 8%. El PSM+Equo, que és la denominació d'Els Verds per a aquestes eleccions, ha quedat com a quarta força política, recuperant-se un poc dels desastrosos resultats de 2008, quan va anar de la mà de la Unió Mallorquina de Maria Antònia Munar. Pel que fa a UpyD, tot i que han marcat a Menorca, no ho han fet en la proporció de la resta de les Illes i del conjunt d'Espanya. Ara correspon a cada partit la gestió dels resultats, per això és important saber-ne fer una lectura desapassionada. No és fàcil, enmig d'aquesta crisi que posa peus per amunt a tota Europa. La previsió de les futures mesures de retalls socials (ja es parla de canvis en la negociació col·lectiva, d'abaratiment del comiat, de modificació de la legislació bancària, de sacrificis) crea l'oportunitat com perquè una esquerra transformadora, sensata, al carrer, esdevingui veu d'oposició; no ho podrà ser l'esquerra nominal que és la que ha desbrossat el camí per on ara passarà el PP. O sí, ves a saber, la memòria col·lectiva és realment fràgil.