Diumenge de vots

Són les 19.40 h, hi manquen vint minuts perquè tanquin els col·legis electorals i els membres de les meses, amb l'ajuda atenta dels interventors, començaran a comptar vots. Desconec quin serà el resultat quan escric aquestes línies. No puc esperar a conèixer-lo per a poder-ne fer una lectura. La única realment empírica a aquestes hores és que, a les sis del capvespre, la participació en relació a les darreres havia baixat gairebé quatre punts (això és un milió de votants menys), que no sé si es corregirà a tall de final de jornada. He escoltat aquesta informació mentre tornava de Ciutadella, on havia portat llibres de Vicenç Taltavull, sobre Bartomeu Carreras. L'auditori (crec que és el nom que li han posat) estava a pic de mall. Quina alegria! També hi havia estat ahir, a la caixa de formigó. Anit va ser amb motiu de l'emocionant i emotiu homenatge a Miquel Ametller. Crec que la sala pot funcionar bé per segons quin tipus d'activitat, però que te els seus condicionants tècnics per a unes altres. Bartomeu Carreras i Miquel Ametller formen part de la nostra cultura popular, de la cultura popular del segle XX, i aquests actes no fan altra cosa que confirmar-ho. Dit això torn a l'avui, l'avui dels minuts que passen per a saber una cosa cantada. En realitat, aquesta campanya m'ha semblat un posicionament dels diferents partits en relació al pròxim mapa polític, que no una campanya electoral. El PP ja ha parlat com a partit de govern. El PSOE ja ha fet d'oposició i només ha demanat prou força per a enfrontar-se a les polítiques, caram!, que ell abans ha practicat. Esquerra Unida s'ha crescut però ningú no gosa a dir fins on i si aquest cop tindrem el seny necessari.