La música de mestre Carreras

Aquest diumenge, a Ciutadella, Vicent García Taltavull presentarà la darrera part de la seva feina per a recuperar la figura de mestre Bartomeu Carreras. La tasca va tenir una primera entrega l'any passat, una aportació doble: el llibre de la seva biografia i el DVD amb el recull de tota l'obra recuperada. Naturalment, com que es tractava de la vida i l'obra d'un músic, la feina no podia resultar completa si no hi afegia la possibilitat que poguéssim escoltar la seva música, almenys una selecció de la seva variada i extensa obra. A això s'ha dedicat els últims mesos, amb l'ajuda d'una trentena de músics i cantants, la majoria relacionats amb la Banda de Música de Ciutadella, l'Escola Municipal de Música i Dansa de Ciutadella i la Capella Davídica, sota la producció de Bep Cardona i Pere Marí. Es clou així el projecte de Vicent García per a recuperar la memòria d'un altre músic, mestre Bartomeu Carreras Llambias. Jo vaig conèixer a mestre Carreras, el record davant la banda de música, crec recordar-lo també amb l'estudiantina, la mateixa en la que el meu avi, mestre Bep Cardona, portava el penó. Això no obstant, la majoria de joves d'avui no en saben res, del músic. No ens ha d'estranyar, va morir fa quaranta anys ja. Bartomeu Carreras va néixer a Alaior el 1899, fill de Francesc Carreras, mestre de l'escola pública de música d'Alaior i organista de Santa Eulàlia. Acabada la guerra civil, Bartomeu, que era republicà, va conèixer els anys de presó. Quan va tornar a Menorca tot d'una es va reincorporar a la tradició de la música popular, com a compositor, com a intèrpret, com a mestre i com a director. Possiblement sigui un dels compositors més prolífics del segle XX, a Menorca. En Vicent García ha reunit centenars d'obres seves, des de cançons a sarsueles, gairebé quatre-centes i ara n'ha fet una selecció perquè les poguem escoltar, en molts casos per primera vegada. Cançons que van participar en aquell Festival de la Canción Menorquina o que encara avui s'interpreten en les festes populars, com el seu Comodin. Si en Vicent no ho hagués fet, possiblement hauria estat un coneixement que s'hauria perdut. Per això és tan d'agrair aquesta aportació que ens fa per al millor coneixement de la nostra cultura i dels homes que l'han feta possible.