Un paisatge de pedra

De tant en tant vaig a fer una volta per Santa Ponça. És una visita recomanable, agradable. En aquella espècie de catedral maresa, vaig recordar com, fa més de deu anys, el Ple del Consell Insular va aprovar la seva declaració com a Bé d'Interès Cultural. La declaració no va tenir molta repercussió, però no per això és d'importància menor. L'atenció a les pedreres com espais d'interès etnològic (però també com espais monumentals arquitectònics que ha construït l'home) és molt recent. De fet, sense la vinguda de Letícia Sauleau a Menorca, i sense la seva insistència en la recuperació de les pedreres de s'Hostal (Ciutadella), potser avui ni Robadones ni Santa Ponça, ni altres, serien considerats béns d'interès cultural. Possiblement, algunes d'aquestes haurien servit per dipositar-hi peltret i restes d'aquesta societat de consum que genera tants residus que no sabem què n'hem de fer. Per iniciativa de Líthica, aquelles pedreres de Ciutadella, fins fa uns anys condemnat a ésser un abocador il·legal, és avui un atractiu de visita i marc ideal per a la celebració d'accions culturals i artístiques. Una vegada més s'ha demostrat que l'associacionisme cultural dóna fruits i és capaç d'assolir fites que semblen somnis. L'any 2000 no ens vam limitar a declarar Santa Ponça com a BIC, sinó que hi van dedicar uns diners per deixar-la bé. Durant dècades, aquell espai havia servit de femer de tot tipus de material: electrodomèstics, vehicles, brutícia, peltret, etc., que s'havia dipositat tant en l'interior de la pedrera com en el seu entorn. La contemplació de la imatge d'abandó i de porqueria encara era més penosa si pensàvem que es tractava d'un Bé d'Interès Cultural. L'actuació de recuperació va ser únicament de neteja i adequació, amb la creació d'itineraris marcats per poder visitar el conjunt. A pesar de la simplicitat de la feina, el resultat ens va brindar una panoràmica totalment diferent de l'indret. Amb una petita intervenció, les pedreres convidaven a passejar. En aquella ocasió, van quedar dues qüestions pendents: per un costat, la creació d'un mirador a la part alta, per assegurar un lloc per la contemplació del buit majestuós; per altre, assegurar els cantells superiors del perímetre de la pedrera per evitar la caiguda de cantons i pedres. Encara no s'ha fet.
En la visita de l'altre dia vaig poder sentir la satisfacció de veure que tot està com fa deu anys. Els visitants han respectat l'espai, han entès que és un bé per a tothom.