El referèndum Molotov

Vaig escoltar la primera notícia per la ràdio: Papandreu sotmetrà el pla de rescat de Grècia a referèndum. I vaig pensar: que bé! Finalment algú té un poc de seny i deixa que la sobirania popular decideixi en un fet de tanta importància. Quan es conegui el contingut de les opcions que es posin a votació sabrem si és una aposta sincera o és una trampa. Però ara, com a proposta, es mereix un aplaudiment. Tanmateix, es veu que de política econòmica no en tenc ni idea. En el següent butlletí informatiu ja es parlava que els grans líders europeus de la zona euro deien pestes de la proposta Papandreu, que era un disbarat, una barrabassada; fins i tot ho deia el PSOE a Espanya, com es pot posar a votació una qüestió tan important? Dit i fet, l'acte següent va ser el caos en les borses europees i l'amenaça de terratrèmol. Si després de la cimera de fa dos dies semblava que Europa viuria un temps de calma, poc ha durat l'alegria. Les autoritats financeres avisen a Grècia que la democràcia perjudica greument a l'economia i que no tindran salvació fora del Pla. Clar, em deman: ¿Què passarà si guanya el no, en el sentit que els grecs no accepten les condicions del mercat, les polítiques imposades pel poder financer? Ja diuen que si guanya el no, Grècia pot caure en l'abisme de la bancarrota, que fins i tot hauria de sortir de l'euro. Què quedaria de la construcció neoliberal europea si això passés? Ja saben la història, Grècia va falsejar els seus comptes, va gastar molt més del que podia. Així va ser que Grècia va vendre la seva sobirania als poderosos de les finances. Llig a Ignacio Esolar a "Público", que recorda que la Goldman Sachs va participar en la creació de l'enginyeria financera amb la que Grècia va amagar el seu enorme deute. En la Goldman Sachs eren vicepresidents Antonio Borges i Mario Draghi. Els sonen els noms? Ara, Borges és el director del Fons Monetari Internacional a Europa i Draghi és el flamant president del Banc Central Europeu. O sigui, que els antics embolicadors són ara els que han de salvar Grècia del catacrac. A la imposició de sacrificis per a poder obtenir l'ajuda, Papandreu oposa el vot de la gent. El mercat, pel que es veu, no se'n fia que la gent voti que sí. Quin serà el pròxim pas?