Josep Portella01/11/11 0:00
TW
0

Encara hi ha persones que, quan es refereixen a mon pare, diuen: " sí, aquell homo que va córrer la marató de Nova York" Mon pare va córrer cinquanta maratons al llarg de la seva segona vida esportiva. En la primera, en la seva joventut, la marató era una prova exòtica que només es corria a les olimpíades, com aquell que diu. Va ser amb la popularització de l'atletisme, durant els anys setanta del segle passat, que la marató es va convertir en la prova emblemàtica de tots els corredors. El calendari de maratons populars es va omplir i no hi havia gran ciutat que no tingués la seva. Els corredors es van multiplicar, però van haver d'elegir. En aquesta elecció sempre n'hi va haver una que destacà: la de Nova York. Córrer la marató de Nova York era com el premi final a un sacrifici d'anys, era com La Meca dels atletes amateurs. S'havia celebrat per primera vegada el 1970, amb 127 participants que van donar voltes al Central Park. Ara, son uns trenta mil els que cada any la corren, però són tants els que s'inscriuen que no hi va qui vol, sinó que hi ha d'haver un procés previ de selecció. La marató surt d'Staten Island i passa per Brooklyn, Queens, Manhattan, el Bronx i, per la Cinquena Avinguda, acaba al Central Park.

Mon pare la va córrer el 1988, quan havia complert els seixanta anys. A casa encara hi ha molts de records d'aquell viatge. No hi va anar tot sol, ja que van ser uns quants els menorquins que la van córrer. Avui, el seu fill, el meu germà, en Daniel, sortirà per fer el mateix trajecte i el pròxim diumenge correrà la mateixa marató que son pare. Fa anys que la idea li roda pel cap i finalment la podrà realitzar. No hi va tot sol, ja que també farà el viatge l'amic Joan Mir Llorens, que després de molts d'anys s'ha tornat calçar per fer quilòmetres sobre l'asfalt. Segur que viuran una experiència única, irrepetible. La peregrinació al bressol de l'esport popular deu ser una espècie d'experiència religiosa. Desig que la visquin en plenitud, que gaudeixin del viatge, que xalin amb la cursa entre gratacels, que en la multitud se sentin protagonistes, perquè segur que serà un record que guardaran com un tresor sempre.