Patrícia Moncada Pons26/10/11 0:00
TW
0

Arriba Halloween... perdó, Tots Sants. La cultura americana ens envaeix fins i tot en el tema dels morts. Mentre alguns fillets es dediquen a disfressar-se de morts vivents, monstres, vampirs, o bruixes durant el vespre del 31, un dia després els cementiris espanyols es posen les millors gales i els seus visitants també. Flors que s'esvaeixen en el temps, emocions que afloren en alguns i xafardejos en la majoria. "Mira, aquesta làpida té foto... a vam? Punyeta, si és en Joan de ca na Tònia! Ara entenc perquè feia tant de temps que no el veia...". El que sí que és cert és que a través dels cementiris dels pobles i de les ciutats podem sentir la seva cultura i les seves vivències més íntimes. Els cementiris ens donen a conèixer la idiosincràsia d'una ciutat, a pesar que per a molts només sigui un lloc de visita anual.

Els cementiris són un reflex de l'estètica de la mort. Observem com la identitat personal es perllonga en el temps a través de monuments funeraris (iconografies massòniques, comunistes, nacionalistes, ... o senzillament si el difunt pertanyia a la classe alta o si li agradava ballar el fandango), així com també, la taxa de mortalitat infantil en una determinada època degut a epidèmies, fet que ens nodreix la història local. A més, la mescla cultural i sociològica és una realitat plasmada en els llinatges dels que ja no hi són.

I és que, els cementiris es converteixen en museus a l'aire lliure d'estàtues, mausoleus i cèlebres personatges. Un lloc per a visitar degut als seus il·lustres hostes o per la bellesa de la seva arquitectura.

Avui en dia, apart de servir com a lloc de descans pels que ja no hi són, comencen a mostrar la seva faceta més comercial. Això ho saben a París, on existeix un dels cementiris més famosos: Le Pere – Lahaise. Aquest és el destí més visitat de la ciutat després de la Torre Eiffel, Notre Dame i el Centre Pompidou. Aquest cementiri alberga les restes d'Òscar Wilde, Balzac, Moliere, Chopin o Victor Hugo, entre d'altres. Una manera ben peculiar d'incentivar l'economia d'un país: El turisme funerari. Potser n'hauríem d'aprendre.

–––
patrismoncada@hotmail.com