Josep Portella20/10/11 0:00
TW
0

Fa dos dies, aquest diari publicava una informació que em va alarmar: els ajuntaments de les Illes Balears, en el marc de la FELIB, s'estan plantejant deixar de prestar els serveis als que no estan obligats per llei. Entre els exemples que ens donen ens trobem amb les escoles de música, les ensenyances artístiques, la promoció cultural, l'educació d'adults i, per rematar-ho, l'educació de 0-3 anys. Ahir, la majoria d'Ajuntaments menorquins manifestaven la intenció de mantenir el servei, però amb una reducció del cost. Hi ajuntaments que volen que aquests serveis culturals i educatius siguin coberts totalment pels usuaris, que seria pràcticament reduir les possibilitats d'accés a una minoria. A Alaior, amb l'escola de música, ja s'ha iniciat una política de retalls: s'ha disminuït en un 20% l'oferta d'hores i s'ha incrementat el cost per part dels usuaris per damunt del IPC + 2%, que havia estat norma dels darrers anys.

És cert que els ajuntaments no estem obligats legalment a donar aquests serveis, com ho és que les escoles municipals de música, d'adults, de pintura, etc., funcionen a Menorca des del segle XIX per decisió dels ajuntaments. També ho és que els Ajuntaments suporten des de fa molts d'anys la responsabilitat de l'actuació immediata en demandes que han de cobrir altres administracions. En el cas de les escoles de música, el Govern de les Illes Balears mateix ha aprovat textos pels quals es compromet a finançar-les. En el cas de l'educació de 0-3 anys, està clar que l'objectiu seria que fos un servei de l'Estat. En el cas de l'educació d'adults, crec recordar que l'abril de 2003 vàrem aprovar al Parlament Balear un informe del Consell Escolar de les Illes Balears per posar en marxa el treball de redacció d'una Llei de Formació Permanent de les Persones Adultes, que havia d'obligar a les administracions, i que s'aprovà tres anys després. Per tant, el camí no ha de ser tancar aquests serveis culturals i educatius, o encarir-los per fer-los prohibitius per a la majoria de la gent, sinó de reclamar el compliment de la responsabilitat i competència a les administracions corresponents, i el de prioritzar la inversió en formació. Si a Menorca gaudim avui d'un nivell de formació cultural, artística, musical, etc., que es fa palès també en l'activitat cultural i artística que genera un comunitat de 80.000 persones, és en gran part fruit de la xarxa d'escoles municipals. El simple fet de plantejar la supressió de l'oferta o de limitar el seu accés crea un discurs de que la cultura i segons quins nivells educatius són prescindibles.