Els dies 26 i 27 de setembre es reuniren a la ciutat de Paris els ministres de Treball i Ocupació del G20, òbviament per parlar i intentar coordinar algunes polítiques públiques d'ocupació. Aquesta reunió es feia en el marc de la presidència francesa del fòrum econòmic constituït pels set països més industrialitzats, Rússia, onze països recentment industrialitzats de totes les regions del món i la Unió Europea. L'encontre dels responsables de treball és una prèvia -i teòricament preparatòria- d'una cimera molt més important: la que han de fer a Cannes els caps d'Estat i de Govern els propers dies 3 i 4 de novembre. Fa uns dies el president del Banc Mundial, Robert B Zoellick, durant la conferència de premsa inaugural de les Reunions Anuals 2011 del BM i del FMI, deia "Els dos temes clau d'aquestes reunions són els referents a gènere i ocupació. Encara que les oscil·lacions dels mercats financers ocuparan els titulars dels mitjans que vostès representen, són aquests temes estructurals els que poden assentar les bases d'un creixement sostenible". Convé no oblidar que en el mes de novembre de l'any passat els dirigents polítics mundials reunits a la ciutat de Seul es comprometeren a "situar l'ocupació a l'epicentre de la recuperació, proveir protecció social i treball digne".
És a dir, hi ha una frenètica activitat política al més alt nivell entorn a les polítiques públiques d'ocupació. Aquest activisme sempre ha existit però és inqüestionablement molt més intens des que es pren consciència de l'abast de la crisi social amb el document que l'Organització Internacional del Treball (OIT) lliurà el setembre de 2009 a la classe dirigent i a la ciutadania mundial sota el títol de "Protegir a les persones i promoure l'ocupació: de les respostes davant la crisi a la recuperació i el creixement sostenible". Arribats fins aquí vostès es demanaran, amb tota la raó, a què ve tota aquesta faramalla de cites, cimeres i documents internacionals? Idò té a veure amb la necessitat de tenir una visió global per poder-ne tenir una local més solida i, sobretot, per contextualitzar la principal problemàtica humana de la crisi: l'atur.
Però, segur que tothom considera que l'atur és el principal problema? M'assalten dos dubtes: Amb tants de titulars sobre les pujades i baixades de la "prima de risc", de les turbulències financeres, de depressions i immediates recuperacions de les borses de valors, de plans d'austeritat i de retalls, segur que no s'ha oblidat que el mercat de treball és un dels eixos de referència obligada en qualsevol anàlisi i interpretació d'aquesta crisi econòmica, social i -fins i tot- de valors i de paradigmes? Amb tanta falaguera a la hora de retallar i tan poc interès en recaptar impostos, ens convertirem en una de les poques regions del món desenvolupat sense polítiques públiques d'ocupació amb plans de xoc per fer front a la situació crítica actual?
A les Illes Balears, amb una taxa d'atur de quasi el 20%, més de setanta-sis mil persones en atur registrat en ple mes de setembre, amb un atur de llarga durada que supera el 30% -tal vegada perquè fa molts de mesos que l'atur del sector de la construcció no baixa de l'entorn de les divuit mil persones- la situació és dramàtica. Però les perspectives immediates no ho són menys: La temporalitat creix i, en conseqüència, la qualificació del capital humà no progressa adequadament i els símptomes de reducció interanual d'atur registrat es concentren en el col·lectiu de persones estrangeres no comunitàries, la qual cosa em fa sospitar que les incorporacions al mercat de treball són cada vegada més precàries i, pot ser, amb productivitats manifestament millorables.
Tornar a posar el focus en les persones és bàsic per no endinsar-nos en un camí de descohesió social d'incertes conseqüències. En aquest sentit cal que l'atur torni als titulars dels mitjans de comunicació i no s'invisibilitzi excepte el dia del mes en que es publiquen les dades mensual d'atur. Amb la publicació Panorama Sociolaboral Gadeso (www.gadeso.org) la Fundació Gadeso pretén posar el seu gra d'arena per fer visible el polièdric problema de l'atur. Ho fèiem posant a l'abast de tothom suficient informació sobre les dinàmiques de l'ocupació, en aquest cas el de Balears, a partir de la lectura reposada dels estudis més rellevants del mercat laboral que ens permeten construir un relat no conjuntural del com han percebut i analitzat la crisi econòmica i social les distintes institucions i entitats que analitzen aquesta qüestió. Aquesta compilació d'informacions creuades i, en molts de casos, complementàries i les anàlisis fetes des de mirades diverses ens permeten treure conclusions estratègiques.
En la nostra opinió es clau i estratègic que la societat de les Illes Balears reclami un fort impuls a la cultura del consens social i polític, a la política de pacte de llarga mirada. S'han de poder "centrar els extrems" ja que els excessius i indiscriminats retalls de despesa pública per mor de la crisi pressupostària, poden ser contradictoris amb l'objectiu de millora del mercat del treball. S'ha de poder coincidir en què la creació d'ocupació amb una certa estabilitat laboral és clau per poder revitalitzar la capacitat de consum i, alhora, fer que l'economia torni a uns nivells de dinamisme adients. Mentrestant convindria no negligir les interpel·lacions de Caritas. Aquesta entitat, tan poc sospitosa de demagògia fàcil, demana, entre altres qüestions, garantir un nivell de cobertura mínima, no només en l'oferta sinó també en la intensitat, en les carteres de serveis socials de les Comunitats Autònomes. Per això és, al nostre parer, urgent un acord contra la exclusió social i econòmica provocada per la crisi. En qualsevol cas, entre tots i totes hauríem de convenir que l'austeritat ha de ser sinònim d'eficiència i no d'insolidaritat. No hi ha insolidaritat més cruel que amagar les problemàtiques dels més febles.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.