Projecció intel·lectual de Mn. Josep Salord i Farnés (1911-1970)

Josep Salord Farnés i la Secció d'Estudis del Cercle Artístic

La primera d'aquestes evidències es manifestà a partir de la creació, a finals de gener de 1953, de la Secció d'Estudis del Cercle Artístic, de la qual fou el primer president, amb una junta directiva que aglutinà els intel·lectuals ciutadellencs que en aquell moment treballaven dins d'un entorn cultural marcadament menorquinista. És el cas de Josep Mascaró Pasarius, Gabriel Martí Bella, Josep Torrent, entre d'altres. Les conferències del seu president versaren sobre la llengua i la història de l'illa com a resultat de la incorporació a la corona catalanoaragonesa durant l'edat mitjana.

Dins del conjunt d'activitats organitzades per la nova entitat, podem citar, en primer lloc, un curs nocturn de llengua menorquina que, impartit per Mn. Josep Salord, mantenia un cert paral·lelisme reivindicatiu amb les accions portades a terme, en aquell moment, arreu dels Països Catalans; en segon lloc, un homenatge al Dr. Orfila, per tal d'adherir-se al que la seva ciutat nadiua preparava per tal de celebrar el primer centenari de la seva mort, i, finalment, algunes excursions culturals: la cova de s'Encantament, on Josep Mascaró Pasarius havia trobat, per primera vegada a Menorca, gravats rupestres de gran valor arqueològic; el poblat prehistòric de la Torre d'en Galmés, on Gabriel Martí donà les pertinents explicacions arqueològiques; la Basílica paleocristiana de Son Bou, on Josep Salord explicà les característiques d'aquest monument arqueològic.

El reconeixement de les publicacions i les conferències

Atenent la seva obra, impresa o conferències, hem de dir que esdevé un signe inequívoc de la seva filiació cultural, ja que tracta, de forma reiterada, qüestions històriques relacionades amb el nostre entorn més proper. Un document que interessà especialment Mn. Salord fou el Pariatge, sobre el qual investigà i publicà diferents articles: "¿Qué rey Jaime de Mallorca es el autor del Pariatge?", "Insistiendo sobre la atribución del Pariatge" i "El Pariatge fet pel senyor Rei En Jaume sobre la pavordia i rectories de Menorca, segons la còpia del Llibre Vermell". És en aquest darrer document que adjudica, a partir de les seves investigacions, l'autoria a Jaume II de Mallorca, una opinió que esdevenia, en aquell moment, contrària a les hipòtesis d'altres historiadors menorquins.

Un altre conjunt d'articles que provocaren una polèmica aferrissada entre la societat menorquina foren els que publicà l'any 1965 sobre la llengua vernacla a la Litúrgia, on defensà, de forma contundent, la seva opinió sobre la inclusió de la llengua autòctona a la litúrgia.

La projecció de la seva obra es manifesta a partir de la nova fornada d'intel·lectuals que començaran a citar-la, la qual cosa hem pogut constatar a través d'articles publicats en diferents mitjans. Aquest és el cas de "El nou de juliol: la màgia de les històries", de Josefina Salord, on, el 1987, fa referència a la història de l'Acta de Constantinoble i cita l'estudi de Mn. Josep Salord sobre aquest sensible document, en què el qualificà de "sublim poema d'un poble que preferí la mort a l'esclavitud i al deshonor". Serà novament aquesta autora que, el mes de maig de 1990, pronunciarà la conferència al Migjon Gran "Francesc Camps i Mercadal/Francesc d'Albranca: Coordenades historicoculturals", on, a part de fer referència a l'il·lustre doctor migjorner, aprofita per citar la figura de Josep Salord i Farnés, "hereu i continuador, en solitari, d'una tradició viva".

Florenci Sastre, per la seva banda, en el seu article "El Pariatge de Menorca de 1301", explica que el document original es troba a l'Arxiu del Regne de Mallorca i afegeix que, si l'haguéssim tingut des del principi, s'hauria evitat molta tinta vessada. Finalment, indica que "hem pogut constatar l'exactitud de les afirmacions de Mn. Salord". I és aquest mateix autor que, l'any 1989, a l'article "La crónica menorquina de Carbonell", fa referència a l'obra de Mn. Josep Salord "La reconquista de Menorca", publicada l'any 1958 a les Monografies Menorquines.

Josep Manguán, per la seva banda, l'any 1988 a la "Revista de Menorca", també es refereix al descobriment de Mn. Salord sobre l'autoria del Pariatge, que atribueix a Jaume II de Mallorca, tot dient que aquest fet, en aquell moment, ja era acceptat pels historiadors. Ret, a més a més, un record a Mn. Josep Salord, qui, a principis dels anys 60, havia aventurat una hipòtesi que es confirmava poc temps després; per això, pensava "en el bot d'alegria, si fos viu, que hauria donat Mn. Josep Salord quan es reconegués l'exactitud de l'exactitud de les afirmacions del seu pacient i escrupolós estudi".

Finalment, hi inclou un record emocionat a la seva persona.

L'any 1992, la "Revista de Menorca" publica la conferència commemorativa del 9 de juliol de 1991, sota el títol "El 9 de juliol: història i mite", pronunciada per Jaume Mascaró, exalumne de Mn. Josep Salord, en la qual li ret un record d'enyorança i manifesta que els ciutadellencs podien, en aquell moment, valorar l'esforç de construir la ciutat al servei de tots, resituant la defensa de la pròpia identitat lingüística i cultural en el marc de tot Menorca, com ja ho havia proclamat Mn. Salord en el seu parlament de 1958.

El 9 de juliol de 1993 l'historiador ciutadellenc Miquel A. Casasnovas imparteix la conferència "Context històric i repercussions del nou de juliol", en la qual explicita que tots els autors que s'han ocupat de la gesta que es commemora el 9 de juliol glossen l'obra de Mn. Josep Salord i Farnés.

El prestigi entre els intel·lectuals del seu temps

Francesc de B. Moll, a la conferència "Els dialectes i la llengua literària", tot fent referència al sermó de St. Antoni de 1953, impartit per Mn. Salord, explica que "després de molts d'anys de predicar-se en castellà, es va encarregar a un sacerdot que va posar com a condició, per a acceptar l'encàrrec, que havia de fer-lo en pla, com diuen els menorquins, o sia, en català de Menorca".

Novament Moll, a "Els altres quaranta anys", fa referència al nostre sacerdot, quan parla de la feina d'organització cultural a Menorca, dient que "aprofitaren el viatge, realitzat el 1965 juntament amb Josep M. Llompart, per restablir els contactes amb els elements més actius de la recuperació cultural de la nostra illa". I assenyala els mèrits especials d'Andreu Murillo i de Mn. Josep Salord, com a orientador de tots els joves menorquinistes.

Lluís Casanovas Marquès també es refereix al nostre sacerdot a la conferència impartida a l'Ateneu Científic, Literari i Artístic sobre literatura menorquina. Entre els historiadors menorquins, cita Josep M. Ruiz Manent, José Bosch Anglada, Joan Hernández Mora, Josep Salord i Josep Mascaró Pasarius. Jordi Carbonell, al seu torn, al valuós estudi "La cultura a Menorca", manifesta que, resseguint la "Revista de Menorca", ha pogut adonar-se que durant la dècada dels 60 hi hagué una recuperació, en la qual subratlla particularment l'article de l'historiador ciutadellenc Josep Salord i Farnés, "La llengua dels menorquins". Al mateix número de la revista "Serra d'Or", l'any 1964, es publicà una enquesta sota el títol "Com veuen Menorca els menorquins" en la qual, entre d'altres intel·lectuals, entrevisten Mn. Josep Salord a qui demanen si es presenta a l'illa l'abandó de l'ús de la llengua pròpia, a la qual cosa, el sacerdot respon que "els casos de les famílies que renuncien a la llengua pròpia no són freqüents"

L'autor mallorquí Baltasar Porcel, per la seva banda, publica un article titulat "Cultura menorquina moderna" i en l'apartat de "Lingüistas y literatos", hi cita alguns folkloristes i investigadors "tan notables" com Francesc Camps i Mercadal, Pere Ballester, Josep Salord i Lluís Casasnovas Marqués, entre d'altres. A l'entrevista titulada "Los textos litúrgicos adaptados a nuestro lenguaje insular", publicada pel "Diario de Mallorca", un altre mallorquí, el Rv. Pere Llabrés Martorell respon a la pregunta "¿Quién cuidará de las ediciones?" dient que serà la Comisión Diocesana de Litúrgia i afegeix que compten amb l'assessorament de Francesc de B. Moll i del canonge Andreu Caimari; a Menorca, de Mn. Pere Salord, Llorenç Olives i Josep Salord.

Ja més a prop, l'any 1993, Josep A. Pons Roca, deixeble i gran amic personal de Mn. Josep Salord, a l'article "Josep M. Llompart: el poeta de la civilitat i l'amor a la pàtria", fa referència al desengany que sentí Mn. Josep Salord quan algunes parròquies menorquines adoptaren el castellà a la litúrgia, assegurant que "era el vernacle de Menorca". El fet, en fi, que Joan F. López Casasnovas, l'autor de l'opuscle Mn. Josep Salord i Farnés, fill predilecte de Ciutadella (1979), fos, el gener de 1997, invitat a parlar al Migjorn sobre la vida de Mn. Josep Salord evidencia que el poble migjorner no havia oblidat el jove rector ciutadellenc.

El ressò de la seva mort

El 26 de juny de 1970 morí Mn. Josep Salord, víctima d'un atac cardíac: la seva mort tingué ressò a tot Menorca a través de la premsa que informà puntualment mitjançant articles necrològics, prou interessants per valorar l'abast que assolí la seva figura. Les demostracions de condol es multiplicaren a nivell familiar i a nivell públic, ja que els diferents mitjans de comunicació de Menorca i Mallorca es feren ressò de la notícia.

I, per acabar, cal dir que Jordi Baulies, secretari de l'Ajuntament de Barcelona, que ho havia estat de l'Ajuntament de Ciutadella entre els anys 1958 i 1962, proposà el nomenament de Josep Salord com a Fill Predilecte de Ciutadella, nomenament que es realitzà el 19 de març de 1977. L'any 1981, a més, el Consell Insular de Menorca, per tal de donar a conèixer l'obra del nostre personatge, edità l'article, publicat el 1963, "La llengua dels menorquins", amb un excel·lent pròleg de Joan F. López Casasnovas, on manifesta que la seva vida és tot un exemple de lliurament a una tasca difícil d'erudit, de lluitador a favor de la nostra cultura i d'allò que s'anomena "senyes d'identitat del nostre Poble".