Cançoníssima

Josep Portella14/10/11 0:00

He anat a visitar l'exposició Cançoníssima, a Ciutadella. En Jesús Prats, el seu autor, me n'havia parlat. Tenia ganes de descobrir què ens oferia aquest fotògraf valencià que sempre ha viscut amb interès el fenomen de la cançó. Segons la majoria de cronistes, l'any passat es van complir els cinquanta anys del naixement de la nova cançó catalana; és cert que hi ha hagut controvèrsia a l'hora de fixar un any inicial, però tampoc no crec que això tengui gaire importància. El que realment té importància és que avui ho celebrem com una vivència emocionant i compartida. I no en té menys el fet que sapiguem que aquell fenomen cultural i artístic continua amb altres noms. En aquests temps de setge a la nostra cultura, en aquests anys d'atacs a la nostra llengua, la cançó feta en català encara és un dels pocs espais on podem projectar la identitat col·lectiva.

Vaig prendre gust amb la visita. La veritat és que caldrà tornar-hi amb més temps, ja que la informació és abundant i s'ha de ben pair. La mostra té un discurs expositiu que t'entra pels ulls. No fa falta un recorregut prefixat, ja que els testimonis gràfics són suficients per a entendre la importància i la volada d'aquell moviment. Els testimonis es basen en tres elements: els discs que vam escoltar ( i aquells que no van arribar mai a Menorca, però que també hi eren), les fotografies que ens recorden l'espai que habitàvem i la cartelleria que ens informa dels llocs on ens trobàvem. A part d'aquests, hi ha altres components que complementen l'exposició i ajuden a fer-la més sencera. En Jesús ha tingut la bona idea de crear una versió menorquina de Cançoníssima. En realitat, no és una versió menorquina. En realitat és la lectura de la cançó feta des de Menorca. Possiblement, en el marc de la nova cançó, de la cançó catalana després, del rock català finalment..., l'aportació menorquina és minsa, però és la que nosaltres coneixem. Per això, a través dels testimonis gràfics locals podem fer una lectura més global del que va ser aquell episodi en la nostra història, i ens recorda que la cultura nostra no es pot deslligar de la cultura feta en català i feta en el marc cultural dels països de parla catalana, amb totes les variants que volguem. La cançó de Maria Àngels Gornés, dels CPEP, de Traginada, d'Isaac Melis, de s'Albaida, de Ja t'ho Diré... forma part de la cançó catalana.