Fernando Ortiz, un any més

Josep Portella07/10/11 0:00

Ha passat un altre any sense que Fernando Ortiz Fernández hagi rebut el reconeixement institucional de la ciutat on va viure tota la infantesa i la joventut. El primer cop que ens van afirmar que Ortiz rebria un homenatge de l'Ajuntament va ser el 1997, o abans. Es parlà de declarar-lo fill il·lustre o fill adoptiu. Des de 1997 han passat cinc o sis batlles i una munió de regidors de cultura de tots els colors. Sempre ens han dit el mateix: enguany farem l'homenatge a Fernando Ortiz, però l'any passa i tot queda sense fer. Això, quan ja han transcorregut tretze o catorze anys, comença a desanimar al més pintat. No només a nosaltres, sinó també als familiars que ja fa anys es van desplaçar a Ciutadella per a "preparar" uns actes que havien de ser immediats. Alguna espècie de fatalitat acompanya, des de l'inici, aquest propòsit. Ningú encara no ha dit que Ortiz no es mereix el reconeixement, que també podria ser que algú així ho considerés. Acaba el 2011 i he de recordar que hi ha un acord de Ple sense complir. Esper que la nova corporació posi fil a l'agulla i doni forma a un compromís fet públicament.

Fernando Ortiz va viure a Ciutadella entre 1882 i 1895, tota la infància i l'adolescència, i va seguir visitant Ciutadella almenys fins l'estiu de 1901. Per tant, la relació és intensa i és llarga, és tan llarga que els contactes amb nosaltres els va mantenir al llarg de tota la seva vida, fins la seva mort en 1969. I Ciutadella es fa present en Ortiz en primer lloc a través de l'educació inicial de la mà de mestre Joan Benejam, un personatge que ell admirarà i estimarà sempre, que reconeixerà com el seu primer mestre. Es farà present amb l'interès del jove per escriure el món que descobria. Com que era ric, no només ho escrivia sinó que també ho podia publicar. He de dir que el primer treball d'envergadura és el que Ortiz dedica a les festes de Sant Joan. Ell ja no viu aquí, però la festa esdevé motiu d'interès intel·lectual, expressió de l'arrelament a l'illa. El seu treball, que va ser llibre en 1908, és la primera obra amb un cert esperit crític sobre les festes de Sant Joan i el misoneisme dels ciutadellencs. Aquesta obra, que podríem dir que és antropològica, ja posa de manifest quin serà el camp que més cultivarà en el seu retorn a Cuba: l'antropologia cultural, la cultura dels indígenes, la cultura afro-cubana. És en aquest camps en el què Ortiz Fernández destacarà. I destacarà tant que se'l considerarà el tercer descobridor de Cuba, després d'Humbolt i Martí.