PPPsoe

Dissabte passat dormitejava davant la tele després de dinar. El món em contava les seves notícies habituals: l'OTAN continuava la seva guerra a Líbia després de mig any de l'operació bisturí; els talibans atacaven un nus logístic nord-americà a l'Afganistan, gairebé deu anys després de la invasió que havia de salvar al món; a l'illa de El Hierro continuen esperant el gran tremolor que els científics anuncien des de fa setmanes; a Estats Units s'anunciava una nova recessió de l'economia nacional, a Dahla segueix la intervenció marroquí contra els sahrauís; el locutor ens confirmava que Grècia no podrà fer front als compromisos de reducció del dèficit... de cop i volta vaig tenir una al·lucinació, això em creia al menys: per la pantalla sortia Pérez Rubalcaba en un míting del PP. Ja havíem arribat els minuts de la política local i, fins el 20 de novembre, serà com un partit de futbol només amb dos equips. Vaig prestar més atenció per a corroborar o negar la meva primera impressió. Sí, era l'astut Pérez Rubalcaba sobre un escenari de fons blau. Aquell element cromàtic va ser el que m'havia induït a l'error. Com tothom sap, el PSOE va sobre fons vermell i el PP va sobre fons blau, junts gairebé composen una camiseta blaugrana. Clar, Rubalcaba sobre blau gairebé em semblava antinatural. Com que no podia ser un error, vaig cavil·lar una estona sobre els motius que haguessin pogut incidir en l'elecció del color de campanya socialista: confondre l'elector, perquè es pensi que Rubalcaba és el candidat del PP? Fer anar en orris la campanya preparada pel PP, que ara haurà de canviar el seu color de referència, amb el cost que això deu tenir? Intentar xuclar de l'onada blava que diuen que inundarà el país? Al final vaig concloure que potser la causa fos més senzilla. Tant el PP com el PSOE apliquen, amb matisos i discursos suposadament diferents, les mateixes receptes neoliberals i tardocapitalistes per a respondre a la crisi: reducció de l'Estat de Benestar, càrrega de la crisi sobre els treballadors, retalls en els serveis públics. Per tant, si ambdós tenen una mateixa política econòmica, és natural que ambdós emprin el fons blau. No m'hauria d'estranyar.