Durant les anteriors setmanes hem anat presentat el resum de les biografies de trenta-quatre empresaris, amb l'objectiu de difondre entre el públic en general les aportacions a l'economia de Menorca d'aquests emprenedors. Desgraciadament no són tots dels quals tenim notícia, però sí són tots aquells dels quals vam aconseguir recollir informació suficient per confegir un relat pormenoritzat de la seva trajectòria empresarial. L'aplec de dades fou una feina àrdua, ja que, a més d'informació de llibres de fàcil accés, vam acudir a diaris, revistes i arxius, cosa que va exigir una dedicació molt major. En ocasions, les notícies aportades per familiars i coneguts, tant de forma oral com aportant documentació i revistes o diaris que no teníem localitzats, ha estat molt valuosa i aprofitam aquestes línies per agrair-los.
En tot cas, el resultat d'aquesta recerca consideram que compensa en molt l'esforç esmerçat. Les biografies formen part d'un llibre que, editat per l'Institut Menorquí d'Estudis, molt prest veurà la llum i serà presentat oportunament al públic. Tots aquells que vulguin aprofundir en la vida de les persones que hem anat presentat trobaran un major detall i multitud d'informacions que per raons d'espai aquests breus resums no han pogut acollir. D'altra banda, des del principi ens vam plantejar, a través de les biografies, aprofundir en el coneixement de l'empresariat menorquí, tant des del punt de vista individual com col·lectiu, així com en les implicacions de les seves activitats per a la història econòmica de l'illa. El resultat ha sobrepassat les nostres expectatives i els interessats el trobaran en el darrer capítol del llibre.
El nostre estudi ha desvetllat un notable interès públic. Moltes persones, unes amb lligams familiars o professionals amb els empresaris i altres sense cap relació amb aquests, ens han encoratjat amb el seu seguiment de les biografies. També vam ser convidats a presentar el nostre treball a la setena edició de les Jornades d'Història Local i Patrimoni Cultural que van tenir lloc as Migjorn el passat mes de febrer. Hi vam presentar la ponència "El paper dels empresaris en el desenvolupament de Menorca: una anàlisi històrica a partir de les seves biografies", en la qual vam replantejar algunes qüestions d'importància per a la història econòmica de l'illa. Aquest treball serà publicat en el proper nombre de la Revista de Menorca.
Entre les conclusions més rellevants, cal destacar la detecció d'elements de continuisme entre els negocis marítims que es van desenvolupar al port de Maó el segle XVIII i el desplegament de les indústries de la segona part del segle XIX; la importància del fet colonial, bàsicament de Cuba per a l'economia de l'illa; i el pes que va tenir el sector agrari com a base a partir de les quals alguns empresaris van desenvolupar els seus projectes.
També ha estat important la capacitat de reacció dels empresaris enfront de conjuntures molt adverses, tant que la comparació empal·lideix amb la crisi actual, així com l'aposta exterior de les empreses menorquines que en la majoria dels casos han venut els seus productes fora de l'illa i, amb molta freqüència fora d'Espanya. Finalment és remarcable la coexistència d'un conjunt molt nombrós de petites empreses amb altres empreses de grans dimensions (Industria Mahonesa, Industrial Quesera Menorquina, Jaime Mascaró,...). Així mateix, vam aprofitar l'ocasió que ens brindaven aquestes jornades per sumar-nos a la defensa de què es formi un Centre d'Interpretació de la Indústria de Menorca. L'activitat industrial és un tret clau en la identitat d'aquesta illa i al llarg dels segles ha donat lloc a un patrimoni que cal conservar i que la manca d'un espai adient fa que es perdi. Tots els països avançats i totes les regions espanyoles han construït centres d'aquest tipus i Menorca s'està quedant enrere en oferir un servei que seria molt agraït tant per als residents com per als milers de visitants que rebem i que de cada vegada més volen complementar el seu gaudi de la platja amb altre tipus d'activitats.
La rellevància de l'anàlisi del món empresarial menorquí ens ha permès de redactar un article que fou acceptat en la Conferència Internacional que amb el títol "Business Entrepreneurship: Old and New Challenges" (Empreses i empresaris: reptes d'ahir i avui) s'ha celebrat a Madrid els dies 29 i 30 de setembre. En aquest congrés hem presentat la ponència "Mediterranean entrepreneurship: The Menorquin model" (Empresaris mediterranis: el model menorquí). És per nosaltres una satisfacció posar amb aquesta presentació els empresaris menorquins en contacte amb els de territoris molt dinàmics com ara Madrid, França, Argentina, Itàlia o en relació amb temes de gran interès per als investigadors, com poden ser la innovació tecnològica, l'aviació comercial, o la comparació entre els emprenedors continentals i els pioners anglesos, que seran altres qüestions tractades en la conferència internacional. Convé destacar el caràcter internacional del congrés el qual se celebra en anglès i al que acudeixen investigadors de diversos països europeus i americans.
La idea de fons és que els emprenedors menorquins tenen uns trets propis que els defineixen i distingeixen d'altres indrets. Les conclusions presentades van en dues línies: la primera descriu les característiques individuals dels nostres empresaris, mentre que la segona estudia el seu comportament col·lectiu. En el primer punt s'analitzen qüestions com ara els orígens socials, la formació, els sectors en què van treballar els empresaris en relació a la dels seus pares, les característiques de les seves empreses i el seu impacte social.
Així cal remarcar l'ample ventall social en què es van moure els empresaris de l'illa, ja que, si bé és cert que la majoria provenen de famílies acomodades, també trobam de forma freqüent persones d'orígens molt humils que van ser capaces de bastir importants empreses. Un altre punt d'interès és que el 22% dels emprenedors tenien estudis universitaris, un valor que ens iguala amb les regions espanyoles amb millor formació (Guipúscoa i Biscaia). Pel que fa als sectors en què van operar les empreses, és molt significatiu que fossin força diferents que les dels seus pares. Aquests provenien sobre tot dels serveis, el calçat i l'agricultura, mentre que els fills van apostar clarament per la indústria, especialment el metall i el calçat. Aquest canvi demostra la capacitat d'adaptació davant dels reptes de l'entorn dels emprenedors menorquins que no van dubtar en abandonar la tradició familiar per crear valor en sectors que els eren relativament desconeguts.
Finalment, cal fer referència a la implicació social dels empresaris de l'illa. Per un costat, van participar activament en política, la majoria en la local, destacant els tres batles que hem estudiat, però alguns d'ells van arribar molt més amunt, com fou el cas de Teodor Ladico, ministre d'Hisenda i dels cinc empresaris que van ser elegits diputats a Corts. Des del començament, els empresaris es van moure majoritàriament dins de partits progressistes, però a partir de la Guerra Civil pràcticament tots han militat en el banc conservador. D'altra banda, diu molt de la societat menorquina el ressò que han tingut els emprenedors de l'illa, ja que un 34% han rebut un reconeixement públic, que no només ha estat ofert per les institucions locals (vuit casos), sinó també per l'Estat central (sis empresaris) i darrerament la Comunitat Autònoma, amb tres distincions.
Pel que fa a la segona part de la ponència, la que es centra en els empresaris com a col·lectiu, es destaquen diversos punts, com ara la capacitat dels empresaris per treballar de forma cooperativa, tant quan diversos socis creaven empreses, com a través d'organitzacions empresarials, freqüentment amb l'objectiu de comercialitzar els seus productes de forma conjunta. Un problema bastant estès ha estat la dificultat en encarar la transició generacional, ja que al llarg de la història els fills dels empresaris han tingut problemes per conservar les empreses heretades dels seus pares. Els empresaris menorquins han estat notablement innovadors i han sabut crear nous productes, introduir noves tècniques o nous sistemes i formes organitzatives que els han permès de triomfar en el mercat. Finalment convé remarcar com a Menorca han estat creats dos districtes industrials: un centrat en el calçat i un altre en el sector del metall. Aquests consisteixen no només en un conjunt nombrós d'empreses, sinó en tot un ventall d'elements com empreses auxiliars, treballadors amb formació específica, xarxes de comercialització, etc. Aquests ingredients han donat cohesió al conjunt industrial, han facilitat l'aparició de noves iniciatives empresarials i han donat força a les empreses per suportar les adversitats que els ha anat plantejant l'entorn.
Els aspectes apuntats permeten un coneixement de la realitat empresarial de la nostra illa, per a la qual la globalització és un fenomen que coneix i al qual s'enfronta amb èxit com a mínim des de finals del segle XVIII. D'aquesta manera hauríem de ser optimistes respecte a les possibilitats dels empresaris menorquins per adaptar-se als canvis de l'entorn i, gràcies a la col·laboració i el treball dels treballadors, tècnics i professionals, proporcionar prosperitat a les noves generacions.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.