El PP: Un gegant amb peus de fang?

El PP actua com si hagués guanyat les eleccions, no ja per majoria absoluta, cosa que ningú no els discuteix, sinó per unanimitat. Pensen que, tenint majoria absoluta al Parlament de les Illes Balears, es poden permetre dur a terme qualsevol tipus de política sense comptar per res amb l'oposició, i que no els passarà factura el fet que intentin desdibuixar-ne completament el paper. Els governs intel·ligents gestionen la majoria absoluta d'una manera exquisida, i aquesta és la millor manera de mantenir-la.

El Partit Popular compta amb un gruix de votants més o manco fix, a les Balears. I, com s'ha demostrat durant les últimes legislatures, les eleccions, més que guanyar-les algú, les perden els altres. Vull dir que ara mateix el PP té trenta-cinc diputats al Parlament de les Illes Balears amb un augment insignificant de vots al conjunt de l'arxipèlag. Els vots del PP són ara pràcticament els mateixos que tenien fa quatre anys, quan varen perdre les eleccions. I, al seu torn, fa quatre anys, les perderen amb pràcticament els mateixos vots que els havien servit per guanyar-les just quatre anys abans. Per tant, l'oscil·lació de vots del PP és ínfima, molt petita. Però, segons com van les coses per a la resta, la representativitat pot variar bastant. Com s'ha demostrat recentment.

En una primera tongada, els nous dirigents baleàrics ja han mostrat què pretenen fer, quines són les seues intencions durant la legislatura. La veritat és que bona part d'aquestes intencions ja les havien deixades ben clares, també, durant la campanya electoral. En aquest sentit, no es pot dir que no jugassin net. I que no fossin clars. No fa falta dir que algunes de les mesures proposades gaudeixen d'una notable popularitat: la reducció de càrrecs públics, de delegats sindicals, d'empleats d'empreses públiques, l'eliminació de l'impost de successions i d'altres impostos, la liberalització econòmica compten amb el suport d'una immensa majoria de la població. Totes aquestes mesures quadren amb una política liberal-conservadora, i la majoria de la gent, arreu d'Europa, considera que son les millors per treure'ns de la crisi econòmica.

No estic segur que gaudissin de la mateixa popularitat les retallades en Educació o en Sanitat, elements fonamentals per al manteniment de l'Estat del benestar, sense posar en qüestió el model de societat liberal. Certament, tothom ha de fer un esforç per sortir de la crisi, però aquest esforç ha de ser proporcional a la potencialitat econòmica de cadascú. En Bauzá i companyia encara no s'han fet fans d'en Warren Buffet, una de les primeres fortunes d'Amèrica, partidari de pujar els impostos a les grans fortunes.

I estic totalment convençut que l'estan vessant de mala manera tensant la societat en qüestions identitàries. La identitat constitueix un tema molt sensible, aquí i arreu, i jugar-hi, com jugar amb la cohesió social, pot resultar extraordinàriament perillós. Les qüestions identitàries, a les Balears, s'han tractat des del principi de la Transició a través del màxim consens que es podia trobar dins la nostra societat. Ara el nou PP, la "nueva Mallorca", que diria la Brunete mediàtica, ha decidit carregar-se el consens i tensar la societat en qüestions com ara l'estatus de la llengua. Es tracta, des del meu punt de vista, d'un error colossal. Ben aviat podrem començar a avaluar-ne les conseqüències.