Un dia de l'estiu calorós, que ja acabem de passar, me vaig mirar per IB3 un reportatge de la vida de D. Joan Marc Ordines, conegut i anomenat arreu de les Balears, amb el sobrenom de "en Verga". Aquest home a Mallorca i també a Menorca, va arribar a tenir tant de poder, que encara avui trobem arreu un banc i sucursals amb el seu llinatge de "Banca March". Ara a Mallorca en trobem molts de llocs que duen el seu nom o sobrenom, també trobem homes que el varen conèixer i en saben la història dels seus negocis, la majoria, eren més bruts que nets, les seves entremaliadures i picardies, de cada vegada li donaven més doblers, molt prest les Balears li varen quedar petites; llavors va estendre les seves arts i manyes i els seus negocis, que bruts o nets, l'arribaren a dur a ser un dels personatges més ric del món.
Mirava aquest capítol, que per cert fou el darrer que es va emetre. A mi sempre me passa igual, sempre arribo a misses dites; però malgrat tot, de tant en tant adornaven el reportatge amb unes gloses, que la veritat les cantava molt clares i ben rimades un al·lot jove, l'acompanyava amb un instrument, que si no ho duc malament, a Menorca li diuen "llaüt", totes les gloses anaven dedicades al personatge en qüestió. Com és natural, suposo que aquestes intervencions, estaven compostes; però tant si hi estaven com no, vaig prendre gust escoltar, cantador i sonador.
CANÇONS POPULARS
Després d'haver visionat aquest reportatge, del qual me va sortir la idea d'escriure uns quants articles, per açò n'he fet el començament del primer, que no té res a veure amb el títol d'aquest article, que voldria deixar clar no toca un tema popular o de rondaia, sinó que pertany a la història de les nostres illes. Ara bé, les cançons populars, de Mallorca i Menorca, formen un bagatge immens.
Per començar la feina, la primera cosa que vaig fer fou mirar els toms "d'arts i oficis", que tant m'han ajudat a descobrir noms d'eines dels nostres vesins mallorquins, també m'han ajudat a l'hora de compondre temes que trobem a Menorca. Sempre dic, què no m'agrada copiar, no prenc gust escriure, però si els meus coneixements s'avenen amb allò que ja trob escrit a un llibre, no me fa res treure'n un o més articles. Vegades no hi ha més remei, que escriure al peu de la lletra, altres vegades es poden perfilar moltes coses o senzillament llevar la pols a unes pàgines que la gent major recorda i ho agreix, perquè ho va viure en les seves joventuts.
La joventut actual llegeix poc, massa poc, però segons estic informat, gràcies al meu bon amic Josep Portella Coll, que ja fa una partida d'anys ha estalonat la publicació dels "Quaderns de Folklore", fent sortir al carrer ben a prop de cent nombres, el jovent, no la majoria però sí un bon nombre, han format grupets i ha fet revifar la cançó popular, els glosats, formant fins i tot un grup per aprenents: "Soca de Mots", també s'ha estès per tot Menorca el típic ball pagès, acompanyat per una fornada de sonadors joves, que un dia seran els continuadors d'aquells majors que encara aguanten. Per açò i la gent que li agrada, dóna gust escoltar un glosador jove, com el que he esmentat al principi: veu ben timbrada, ben rimada i ben acompanyada d'un bon sonador. En dóna un exemple aquesta cançó d'origen menorquí. "Un sonador de guitarra/, ha de tenir bon sentit/ i saber remar es dits/ amb sa mà dreta i esquerra". Una de mallorquina diu: "Potent s'amor tot ho mou/, ets homes i ses estrelles/ i fa tantes meravelles/ que amb pa i ceba ja en té prou".
Entre les canons populars, és mal de fer saber l'origen entre Menorca i Mallorca, perquè vola com el vent i s'hi poden trobar moltes variants.
UN POC DE LA HISTÒRIA
Mentre girava fulls, per trobar una orientació, en el tom XII, pàgina 49, comença un capítol titulat: " es malalties i el cançoner". Mallorca sencera deu un tresor d'un inestimable valor, que ningú mai no podrà pagar, a l'humil franciscà i per més senyes santjoaner, que tots coneixem amb el nom de P. Rafel Ginard Bauçà. Amb la seva ploma sempre ben trempada i dematinera recorregué pam per pam i per espai de prop de cinquanta anys tots els indrets i racons de la nostra geografia, cercant i recollint les floretes camperoles, per tant senzilles de la nostra poesia popular, que havia esdevingut un fruit madur i saborós, talment un sucós melicotó o una figa flor clivellada i que ens deixaren el munt de generacions que ens havien precedit.
Parlem del "Cançoner Popular de Mallorca", monument gegantí aixecat a la cultura de tot un poble, que de la nostra terra en féu un petit paradís, entremesclant les feines del camp i de la casa amb companatge mengívol de la poesia.
Amb la dolça cançó a la boca, cantada per veus ben galejades tant en el llaurar (1) i el segar com a l'era i gairebé en totes les altres feines, el treball es tornava més lleuger i suportable. La nostra gent d'antany, sense adonar-se'n, anava bastint la nostra pàtria, llescant un dia darrera l'altre el pa de l'estretor i de l'esforç continuat d'humor i vertadera alegria.
Idò bé, ara per avui ho deixarem estar, la propera quinzena continuarem la mateixa temàtica, baix el mateix títol, esperant que no faci tanta calor.
NOTA: (1) A Menorca per llaurar, principalment al terme de Ciutadella, no hi havia costum de cantar, però sí que es cantava per segar i batre. Les cançons de la feina de segar, bona part les varen dur els antics segadors mallorquins. Moltes duen variants, que ja tenien, però d'altres els hi han posat aquí, igualment passa en les cançons de batre.
Moltes vegades, basta un mot per saber l'origen de la cançó, basta analitzar tots els mots i els lingüistes o aprenents poden saber, més o maco d'on ha sortit, igualment poden trobar la variant s'hi en té.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.