Enric Taltavull23/09/11 0:00
TW
0

Els nous trams de carrers amb carril bici van centrar les converses a la sortida de l'acte a l'Ajuntament de Maó sobre "Urbanisme i salut pública". Es parlà concretament del tram entre el quarter de Santiago i Josep Mª Quadrado. Un col·lega em diu que hauria d'haver donat l'opinió sobre el resultat formal del que s'ha fet a aquella zona. Es cert, potser per manca de temps i per prioritzar la necessitat de facilitar el pas dels vianants i crear zones de relació, no ho vaig fer. Més de la meitat dels recorreguts a Maó es fan a peu, i s'ha vist el bon resultat de millorar les zones de coexistència o d'ambient al centre. Per tant s'havia de ressaltar açò en primer lloc.

Pel que fa al carril bici, no es pot convertir en un objectiu, sinó que ha d'ésser un instrument per millorar la ciutat i afavorir els desplaçaments saludables. Aquest instrument no pot condicionar de tal manera el disseny que fragmenti excessivament el carrer, distorsioni la percepció de l'espai amb colors extravagants, bateria de pilones i recorreguts en ziga-zaga, o produeixi perillosos creuaments. És difícil administrar la prioritat de tres tipus de circulació (vianants, bicicletes i cotxes) que es superposen. Per tant, així com la circumval·lació per l'hospital cap a sant Lluís té una secció suficient i resulta harmònica i agradable com a carrer complert amb carril bici, el tram d'entrada a Maó de que parlem, encara que compleix amb escreix totes les normes, no administra correctament l'espai, que en una meitat és emprat pels vianants, i en bona part pels cotxes, ni transmet una sensació de harmonia. Probablement altres solucions igualment vàlides per afavorir la circulació a peu haurien estat possibles, entre elles la d'anivellar tots els tipus de tràfic com s'ha fet al centre. Crec que molts seguirem pensant que a darrera d'un pla de mobilitat hi ha d'haver una reflexió sobre com urbanitzar l'espai perquè sigui habitable i discret, i que cal interpretar les normes en funció d'un concepte global de l'espai i dels usuaris predominants per a qui es dissenya, entre els quals la norma sobre accessibilitat ens obliga a protegir els vianants, però no determina el que s'ha de fer amb el carril bici.