Carril bici i nous espais per a vianants

Pel que fa al carril bici, no es pot convertir en un objectiu, sinó que ha d'ésser un instrument per millorar la ciutat i afavorir els desplaçaments saludables. Aquest instrument no pot condicionar de tal manera el disseny que fragmenti excessivament el carrer, distorsioni la percepció de l'espai amb colors extravagants, bateria de pilones i recorreguts en ziga-zaga, o produeixi perillosos creuaments. És difícil administrar la prioritat de tres tipus de circulació (vianants, bicicletes i cotxes) que es superposen. Per tant, així com la circumval·lació per l'hospital cap a sant Lluís té una secció suficient i resulta harmònica i agradable com a carrer complert amb carril bici, el tram d'entrada a Maó de que parlem, encara que compleix amb escreix totes les normes, no administra correctament l'espai, que en una meitat és emprat pels vianants, i en bona part pels cotxes, ni transmet una sensació de harmonia. Probablement altres solucions igualment vàlides per afavorir la circulació a peu haurien estat possibles, entre elles la d'anivellar tots els tipus de tràfic com s'ha fet al centre. Crec que molts seguirem pensant que a darrera d'un pla de mobilitat hi ha d'haver una reflexió sobre com urbanitzar l'espai perquè sigui habitable i discret, i que cal interpretar les normes en funció d'un concepte global de l'espai i dels usuaris predominants per a qui es dissenya, entre els quals la norma sobre accessibilitat ens obliga a protegir els vianants, però no determina el que s'ha de fer amb el carril bici.