Francesc Camps, des Migjorn

És de nom Francesc Camps i és migjorner. No és en Francesc d'Albranca, el més conegut dels francescs camps que ha donat l'Illa. Em referesc a aquest migjorner que va protagonitzar el pregó de les festes de Sant Cristòfol d'enguany, un menorquí que fa molts d'anys que fa feina i viu a Cuba, des d'on manté una relació quotidiana amb Menorca. No el conec, no hem parlat mai junts, només ens hem comunicat a través del correu electrònic. Un altre bon amic migjorner que viu a Alaior, en Tolo Febrer, em va servir de guia per arribar fins a ell. La meva motivació no era altra que la de demanar-li ajuda. Com deia fa uns dies, una de les investigacions que tenc en marxa és la de la biografia de Miquel Amantegui, aquell comunista que va ser batle des Castell, que va participar en la Resistència Francesa, que va ser detingut i va fugir de la Gestapo quan un tren al portava a un escorxador d'Alemanya, que va exiliar-se a Cuba, que va prendre part en la revolució cubana dels anys cinquanta, i que va tornar a Menorca, per morir l'any 1995, ja molt gran d'edat. Vaja personatge! Val la pena que la gent d'avui el conegui. Amantegui havia estat a Cuba entre 1925 i 1933, va fugir d'Espanya per no complir el servei militar, i a Cuba va ser sabater i futbolista dels bons. Va tornar a Menorca i va viure tots aquells drames de la guerra civil primer, i del nazisme després. El 1952 va tornar a Cuba i a Cuba va viure fins gairebé la seva mort. Per tant, si havíem de seguir la pista Amantegui havíem de fer la travessia d'ultramar. Això era impossible. I és aquí on va aparèixer l'amic Camps. En un excés de confiança, vaig demanar-li si em podria donar una mà des d'allà. Una mà? Tot el braç! Sense tenir cap compromís, sense tenir cap necessitat, en Francesc Camps s'ha convertit en coautor d'aquesta biografia. Es va donar el cas curiós que ell ja tenia informació recollida sobre el personatge i tot d'una me l'ha feta arribar. Ara estam rere la pista d'aconseguir una còpia de la pel.lícula "Una vida entre dos", un curtmetratge que l'anomenat director cubà, Gerardo Chijona, va filmar el 2004, basat en la història del menorquí i de la seva companya, Francisca Pérez, Panchita. Estic segur que molta gent tindrà interès en veurer-la. Mirau com són les coses, i les alegries que ens dóna la vida. Una persona que no coneixia de res i que es brinda a ajudar per bona voluntat i ganes d'aportar per al millor coneixement de la petjada menorquina a Cuba.