Gabino Sintes Pons

Gabino Sintes Pons va néixer a Alaior el 24 de maig de 1917 en una família de gran tradició en el calçat. El seu rebesavi havia estat un dels primers fabricants d'Alaior i el seu avi exportava a Cuba, on tenia una botiga, fins a la crisi de 1898. El seu pare, Joan Sintes Marín, continuà el negoci i fou batle de la població la dècada de 1920. Del matrimoni amb Magdalena Pons Seguí tingué quatre fills: Joan, Gabino, Bartomeu i Ferran. Els dos primers seguirien fabricant sabates, mentre que el petit fundaria l'empresa de gelats La Menorquina. Gabino realitzà estudis primaris a Alaior i secundaris a Maó. El 1934 s'associà amb Nicolau Pascual, qui anys més tard seria el seu sogre, per muntar un taller de calçat. El 1936, en iniciar-se la Guerra Civil, la seva quinta fou mobilitzada. El 1938 va morir el seu pare i la producció de la fàbrica quedà paralitzada.

Finalitzada la guerra, l'empresari s'associà amb Hipòlit Navarro Quiles, amb qui constituí Sintes y Navarro, SL, que instal·là a la fàbrica de calçat dels germans Bagur Aloy, tancada l'any 1936. Amb l'autarquia les compres de primeres matèries no eren lliures i els preus de venda al públic estaven intervinguts per l'Estat. El principal problema era l'escassetat de primeres matèries i la manca d'enfranquinadores. Malgrat tot, l'empresa va prosperar. Amb el temps Sintes va adquirir tot l'edifici que ocupava a Maó i establí factories a Alaior, Ferreries, Ciutadella i es Migjorn. A finals de la dècada de 1950 comprà la part del seu soci i fundà Sintes y Compañía, SL, que es va especialitzar en la fabricació de calçat femení d'esport. Sintes defensava la col·laboració empresarial. Fou president de la delegació de Menorca del Sindicat Vertical de la Pell. El 1956 participà en una expedició comercial d'un mes als Estats Units, durant la qual va aprendre les tècniques modernes d'organització de la producció de calçat i on copsà l'evolució social i econòmica que s'estava produint al món. El 1961 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Maó, on s'hi està fins el 1967.

Al començament dels anys seixanta va conèixer Jeroni Salleras, amb qui visità ses Rotes Velles, una de les primeres urbanitzacions de Mallorca, on féu una petita inversió. Després intentà adquirir uns terrenys a Son Bou. El 1961 un grup d'inversors, uns menorquins i altres forans, com l'arquitecte Barba Corsini, van adquirir a la família Vidal una franja de costa de 230.000 m2 al voltant de cala s'Algar de Sant Lluís, per construir una urbanització. La iniciativa no prosperà i el 1962 Sintes comprà els terrenys, amb els quals va constituir Urbanización San Luis Mediterráneo, SA, en la qual s'integraren alguns dels compradors inicials i que va adquirir 50.000 m2 més. El projecte destacà per les infraestructures: amplis carrers, xarxa de clavegueram i depuradora; fou la primera urbanització de les Balears amb xarxa elèctrica subterrània. Es construí un passeig marítim, on es van edificar el Club S'Algar i els primers xalets. El 1964 fou inaugurada. Sintes es reservà les zones hoteleres i posà a la venda les parcel·les residencials. També aconseguí que funcionés un servei d'autobusos amb Maó. La urbanització va créixer lentament: els socis abandonaren la societat i Sintes adquirí les accions. Es van construir botigues, una zona esportiva i facilitats per a barques. El 1966 s'obrí la Residencia S'Algar i el 1969 encetà les "Nits de soirée" de s'Algar a la sala de festes Sa Tanca de Sant Lluís, on es realitzaven actuacions musicals. S'organitzà una jornada esportiva, que incloïa diverses activitats nàutiques. Gabino Sintes es casà amb Teresa Pascual Riera, amb qui va tenir quatre fills (Joan Gabino, Nicolau, Lluís i Carles) i tres filles (Marilena, Teresa i Carmen), alguns dels quals s'integrarien en els seus negocis.

El 1964 Sintes fou nomenat vocal de la Junta Directiva del Foment del Turisme de Menorca, presidit per Victory Manella. El 1949 ja havia participat en les gestions dels industrials sabaters per obrir la primera línia aèria regular entre Barcelona i Maó. El 1963 donà suport a les gestions del batle Gabriel Seguí per ampliar i s'asfaltar la pista de l'aeroport, que permeteren l'arribada dels avions Douglas DC-4, amb els quals l'illa quedà enllaçada amb la xarxa aèria internacional. Impulsà l'ampliació de la pista fins als 1.850 metres, el 1968, que va permetre establir la primera línia aèria amb Londres. També col·laborà amb Gabriel Seguí per aconseguir la construcció d'un nou Aeroport, inaugurat el 1969.

El 1970 va obrir l'Hotel San Luis Mediterráneo, de sis plantes i 228 habitacions, el de major capacitat de l'illa. El 80% dels clients eren anglesos i la resta alemanys. L'empresari sempre va optar per la qualitat: contractà cuiners ben formats i un equip qualificat. El 1970 va participar en la Lavandería Insular, SA, LAINSA, fundada per Joan Casals. La zona turística es va anar ampliant amb la construcció dels apartaments Rafalet (1972) i Vista Faro (1973). Durant aquest període Sintes també es va fer càrrec durant un temps d'una empresa de bijuteria, Novedades Pons, i va portar a terme el desenvolupament urbanístic d'una nova zona residencial de Maó entre els carrers de Vives Llull i Josep Maria Quadrado.

El 1966 fou nomenat vicepresident del Foment del Turisme de Menorca i president de l'Asociación de Promotores Turísticos, càrrecs que va mantenir fins al 1971. Demanà la creació d'una delegació del Col·legi d'Arquitectes i intentà que s'instal·lés una conducció de propà a l'illa. El 1970 visità Menorca el ministre de Turisme i Sintes li va demanar la liberalització dels preus hotelers, que el Ministeri fixava segons la categoria de l'hotel. El 1969 l'associació va convidar set periodistes anglesos i el 1970 organitzà la I Setmana Internacional de la Salsa Maonesa. Es donava importància a les activitats culturals: el 1970 l'associació participà en la creació del Patronat de l'Orgue de l'Església de Santa Maria de Maó i a partir de 1973 donà suport a Joventuts Musicals.

Durant la dècada de 1960, Sintes va simultaniejar l'activitat turística amb l'empresa sabatera, que donava feina a 150 treballadors. Conjugava els avantatges econòmics de la fabricació mecànica amb la qualitat de l'elaboració manual. El 1969 la demanda era puixant i les dificultats provenien de la manca de mà d'obra especialitzada i l'escassetat de pells de qualitat. Les exportacions, dirigides als Estats Units, Canadà, Alemanya i França, es veien afavorides per la diferència de preus. El 1970 Joan Gabino, el fill gran de l'empresari, assumí la direcció de la fàbrica. El relleu coincidí amb la crisi dels anys setanta, amb amenaces de proteccionisme dels Estats Units i la devaluació del dòlar, que van fer menys competitius els productes espanyols. El 1971 establí una efímera aliança amb Jaume Pons de Roseta, SA. El 1972 l'empresa es fusionà amb Calzados Juanico, SA, que el 1970 havia traslladat la producció a una àmplia nau del polígon industrial de Maó. La fusió implicà el tancament de fàbrica de Sintes i el trasllat del personal al polígon. L'empresa no complí amb les expectatives i els Juanico abandonaren el projecte a final d'any. El 1973, la crisi del petroli suposà un encariment de les matèries primeres, les restriccions creditícies i l'increment dels salaris. L'empresa va tancar el febrer de 1975 i deixà sense ocupació un centenar de treballadors.

El 1978 Gabino Sintes fou el principal impulsor de l'Asociación Hotelera de Menorca (ASHOME) creada per aconseguir la col·laboració entre els empresaris del sector i una millor consideració social del turisme. Passada la crisi, la urbanització va rebre un nou impuls: es construïren els complexos d'apartaments Los Naranjos (1984) i Las Palmeras (1986). Amb l'aprovació de la Llei de camps de golf de 1988, Sintes llançà el 1989 el projecte de construir un camp de golf, amb un hotel de cinc estrelles i 450 places. El projecte va despertar una important oposició ciutadana i, tot i obtenir inicialment la declaració d'interès social, esdevingué inviable el 1991 amb l'aprovació de la Llei d'espais naturals de les Balears.

Al començament dels noranta Sintes deixà la gestió dels negocis en mans dels seus fills, tot i que li agradava estar informat del que passava a l'empresa. Els anys 1989 i 1998 els hotels S'Algar i San Luis foren renovats i van passar de tres a quatre estrelles. Van entrar com a socis d'una agència de viatges, Viajes Magon, SA. El 1996 constituïren Cordial Hoteles, SL, que des del 2005 gestiona la fortalesa de la Mola de Maó. L'any 2000 obriren l'Hotel La Quinta a la urbanització Son Xoriguer de Ciutadella, un establiment de cinc estrelles i 80 habitacions.

La activitat empresarial de Gabino Sintes fou reconeguda l'any 1981 amb el Premi Foment del Turisme, el 1986 amb la medalla de plata al Mèrit Turístic del Ministeri de Transport i Turisme, i el 1998 amb la Placa al Mèrit turístic d'ASHOME. L'empresari va morir el 2 de juny de 1999.