Els immigrants a Espanya com a font de crèdit

(Palma, 1966), és llicenciat en Veterinària i treballa en la cooperació al desenvolupament des de 1993. Ha treballat en sectors rurals i urbans de Centreamèrica i Equador per a Veterinaris Sense Fronteres, Intermón-Oxfam, Entrepobles, la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat, Àgora Nord-Sud, i Enginyeria Sense Fronteres. Actualment treballa a Intermón-Oxfam com a responsable de Mitjans de Vida. Resideix a Ferreries.
------------------------------

A l'Amazònia existeix un sistema d'explotació anomenat "enganche", "pongueaje", o "servidumbre por deudas", mitjançant el qual els indígenes i els immigrants dels Andes treballen com esclaus —encara se'n donen casos, que apareixen de tant en tant al Brasil— per als terratinents propietaris de les plantacions de cautxú o castanya.

El sistema consistia en pagar-los poc, i en canvi cobrar-los molt pel menjar a l'economat —propietat del terratinent, per descomptat—, de manera que com més treballaven, més devien a l'economat.

A Espanya, on molts han arribat en recerca de treball, fugint dels seus llocs d'origen, la falta de papers ha reproduït un sistema semblant, però a l'inrevés. L'immigrant dóna crèdit a l'empresari, però el resultat és el mateix: esclavitud en el segle XXI. Quan arriba el moment de pagar-li, té problemes de caixa. "Ja et pagaré", li diu. El mes següent, li torna a dir: "Estic passant un mal moment, et pagaré el mes que ve". L'immigrant comença a tenir dubtes, però si se'n va segur que no cobra els mesos que li deuen, de manera que normalment decideix quedar. Sorpresa: el tercer mes cobra, però només una tercera part d'allò que li deuen. I així, successivament. Conec dos casos en el meu poble en què el deute és de més de cinc mil euros a cadascun.

I després diuen que els immigrants no són útils? Si substitueixen els bancs, que han abandonat l'activitat de donar crèdit per no sé quin tipus de negocis!

Deia Óscar Romero que no hi ha pitjor pecat que prendre-li el pa a qui té fam. Es veu que alguns magnífics empresaris espanyols no pensen el mateix.