Al·legacions lingüístiques al Govern Bauzá

L'exposició dels arguments de drets i deures lingüístics del Sr. Quintana vénen motivats per les declaracions i les actuacions que en matèria de llengües ha iniciat el Govern Balear del president José Ramón Bauzá. El Govern de Bauzá ha manifestat declarar un mèrit i no un requisit la competència en llengua catalana dels funcionaris (excepte els docents) de l'administració pública de les Illes Balears. També s'han fet declaracions contra la immersió lingüística en català que es du a terme a les escoles amb bons resultats. I també s'ha fet declaracions sobre la tria de la llengua per part dels pares per a l'escolarització dels fills. Entre d'altres qüestions, igualment s'ha posat en qüestió la unitat idiomàtica de la llengua catalana que compartim les Balears amb Catalunya i la Comunitat Valenciana, si no des de la institució política, sí des de les files del partit que li dóna suport.

D'altra banda l'Obra Cultural Balear, entitat de defensa de la llengua i la cultura del país fundada per l'insigne menorquí Francesc de Borja Moll, ha presentat unes al·legacions contra l'Avantprojecte del Govern Bauzá que modifica l'accés a la funció pública respecte els requisits lingüístics dels funcionaris. Tant el Sr. Quintana com l'OCB arriben a la conclusió que el Govern Balear incorre en la vulneració de la legislació actual. És a dir que incompleix la normativa constitucional, estatuària i de normalització de la llengua. Tanmateix, ni l'article del jurista ni les al·legacions presentades per l'OCB ha merescut la més mínima resposta, per ara, per part dels responsables governamentals. Les raons són òbvies: els arguments són irrefutables. El mal que patim és, per tant, d'incompliment i de vulneració de drets lingüístics per l'actual Govern Bauzá.

Tot fa pensar que la prioritat de l'actual Govern no és garantir una igualtat dels ciutadans en l'ús de les llengües, ni, encara menys, la de recuperar els espais d'ús de la llengua catalana perquè pugui ser efectiu l'ús de la llengua pròpia sense restriccions i amb normalitat. Perquè tot fa suposar que per al govern de Bauzá hi ha una llengua important, la llengua de l'Estat, i una llengua menys important, la llengua local, tot renunciant a l'obligació que té en matèria lingüística, la de la promoció del català atesa la seva condició de llengua pròpia i atesa la seva situació de minorització i de dificultats. Amb les darreres declaracions fetes a Madrid , davant un públic més que seu, ha donat mostres evidents, no només d'ignorància, sinó també de mala fe, tot distorsionant la realitat, tot manipulant la informació.

Els ciutadans de les Illes, com els de Catalunya i de València, van conquerir per reivindicació social els drets lingüístics que fins ara han regulat de forma prou tranquil·la la convivència entre les dues llengües oficials. Si el model que vol introduir el Govern del president Bauzá és el que s'ha exercit al País Valencià amb els governs del PP, tots en sabem els resultats: la llengua catalana no ha fet més que recular en l'ús social i en la posició cada cop més marginal i minoritzada. Si aquest és el propòsit també per a les Illes Balears, potser convindria que els responsables polítics parlessin clar i així els ciutadans no anirien tan enganats.

Convindria que els ciutadans d'aquestes Illes mostressin una clara oposició a la política destructiva que el Govern de JR Bauzá fa respecte les llengües. Cal contestar-li que no ens agrada gens el menyspreu que demostra per la llengua pròpia d'aquestes terres, la llengua catalana. Cal dir-li que ja està bé d'atropellar l'idioma que ens identifica de forma singular com a poble. I tot açò res no té a veure amb l'absolut respecte cap a la llengua castellana com a llengua de moltes persones que viuen aquí. No més confusions i prou d'ofenses!