Una nova temporada

Avui comença l'escola. He pres aquest dia com a punt de partida d'una nova temporada de Quid pro Quo. – Bep, que no tornaràs escriure?, em demanaven pel carrer. Bé, no es pensin, quan ho dic en plural em referesc a tres o quatre amics, que si fossin més ja ens haurien de posar d'acord amb en Josep Bagur. Ja fa nou anys que faig aquesta columna diària. Són molts d'anys per tenir cosa a dir i temps per fer-ho cada dia, i per triplicat. La veritat és que la començ sense saber si l'acabaré. Ves a saber fins on arribarà la corda! No és que no hi hagi mil coses cada dia sobre les què reflexionar, però fer-ho en públic no és el mateix. En aquests moments tenc tres treballs d'investigació començats: són tres biografies que faig en paral·lel: la del músic Leopoldo Cardona, la del comunista Miquel Amantegui i la del metge Ignasi Ponsetí. Tots tres tenen en comú que són menorquins exiliats de la guerra civil espanyola. No són investigacions senzilles, ja que l'accés a les fonts és extraordinàriament complicat, però, ja se sap: com més difícils són els objectius, més gratificants esdevenen els resultats. A part d'això, estic recollint material pel pròxim quadern de folklore del cicle de festes que, ai Déu meu!, toca ser la de Sant Joan. Ja veuen que en tindria prou per passar l'hivern entretingut. Però, per altra banda, també m'atreu aquesta cita diària a través del diari "Menorca", aquesta modesta aportació al debat. Ens trobem en una fase històrica realment delicada. Si no reaccionem, allò que coneixem com Estat de Benestar quedarà esmicolat per molts d'anys. Hem de reconèixer que la cultura conservadora, el discurs ideològic de la dreta, s'ha imposat avui sobre les idees que mouen a l'esquerra. En part, aquesta victòria ideològica l'ha facilitada el discurs ideològic i, el que és pitjor, les decisions, del govern espanyol en els darrers anys. En part, també, l'ha permesa la històrica divisió de l'esquerra. Però no ens pensem que la preeminència del discurs de la dreta és deguda només a la desorientació de l'esquerra, també és el resultat de la seva capacitat per a generar un conjunt d'idees que han calat entra la majoria. Pot semblar una paradoxa, però segons sembla, la solució a la crisi del capitalisme és, per a la majoria, més capitalisme.