Anselm Barber12/09/11 0:00
TW
0

Aquests darrers anys moltes institucions s'han volgut fer protagonistes quasi únics de la vida comunitària. Després del franquisme i d'una transició escanyada en recursos, durant les quals era la societat civil la que tirava del carro en tots els sentits, va arribar la democràcia i els partits van confondre governar amb acaparar. Els mateixos líders que sorgien dels moviments ciutadans, propulsats fins a càrrecs públics, acabaven convençuts que el convenient era gestionar el màxim de recursos des de la parcel·la de la institució que li havia correspost. S'han repetit recels entre mantenir i cedir competències, més que res pel control dels recursos consegüents. Han estat anys de municipalitzacions i "nacionalitzacions" de serveis. Les entitats ciutadanes poc a poc han estat relegades només a allò que no era capaç de fer l'administració per desmanegada o dilapidadora. Democratitzar la gestió dels recursos poc, però molt parlar de participació ciutadana, que fa progressista i liberal. Les conseqüències econòmiques ara escandalitzen. S'han portat a terme inversions sense preveure el retorn social, com la mateixa dessaladora de Ciutadella. S'han muntat estructures caríssimes sense arguments, com IB3. O s'han cremat diners per pura opulència: com algunes despeses en l'esport professional i semiprofessional. Com ha estat possible? Perquè el nostre sistema decanta el seny ciutadà de l'exercici del poder. El control és dels partits amb unes bases molt dèbils. Així que fonamenten la seva acció en l'electoralisme populista per aconseguir governar les institucions que posaran al servei dels interessos de la formació.

L'exemple paradigmàtic seria el d'Unió Mallorquina, però un altre seria la proliferació de càrrecs de confiança per ocupar i promocionar membres del propi partit. Dia rere dia, aquesta manera de funcionar té com a contrapartida la desafecció forçada dels ciutadans i una deriva econòmica dissimulada rere el creixement econòmic dels anys de les vaques grasses.

I quan arriben les vaques magres? Només podem constatar-ne dues solucions, de moment: l'eliminació parcial de càrrecs i l'anul·lació dels pocs recursos que no gastava el govern directament sinó que es democratitzava per mitjà de subvencionar accions de la societat civil. Volen eliminar aquella part dels recursos públics que anaven a la societat civil i que precisament no havien generat els dèficits enormes. Volen curar el malalt amputant l'extremitat on no hi havia la ferida.

Una de les grans solucions neoliberals a la crisi és la venda d'empreses públiques i la privatització de serveis, amb els arguments de generar ingressos i del menor cost dels serveis quan es duen a terme des de sectors no públics.

La societat, els experts, els mateixos partits parlen de desengreixar l'administració per retornar capacitat a la societat.

Aquestes recomanacions són contradictòries amb anul·lar els recursos públics que eren retornats a la societat civil via concurrència pública i que han donat bons resultats. En el mateix temps es mantenen la major parts dels mecanismes de les institucions que han generat aquest gran dèficit. Escanyarem el sector de les associacions per seguir fent populisme amb l'esport i la televisió? La renovació, les alternatives, hauran de sortir dels col·lectius socials. Qualsevol tipus de renaixença comunitària necessita d'un societat civil el màxim de potent.