Reflexions després del fòrum

Malgrat les inevitables carències logístiques pròpies de l'indret, cal agrair públicament a l'organització del III "Foro Menorca Illa del Rei" l'èxit de la convocatòria del passat darrer dia d'agost, dedicat al transport aeri insular. Una finestra oberta al debat d'un tema transcendent que, al temps de satisfer la preocupació ciutadana pel dret a la mobilitat que fonamenta el desenvolupament econòmic i social de l'illa, ha escrit les primera notes d'una fulla de ruta que ens hauria de guiar pel camí de superar les actuals carències, tal i com es va sol·licitar des de la presentació i la moderació del esdeveniment.

Així, malgrat la sorprenent absència de representants del Ministeri de Foment a la taula de ponències, la concurrència d'una nodrida representació de la classe política i de la societat civil menorquina, va fer entendre a tothom que la millora de la connexió de Menorca amb l'entorn més immediat assoleix, per fi, la màxima prioritat.

A la vista de la presentació de les dades dels moviments dels darrers deu o quinze anys que va correspondre al delegat de Air Nostrum Miguel Falcón, es conclou que el volum total de passatgers del aeroport de Menorca persisteix en oferir un panorama de pèrdues superiors al 11%, en un balanç negatiu no més alleugerit per l'augment del trànsit amb les penínsules ibèrica i italiana i Eivissa. Respecte la resta, un clamorós descens amb el Regne Unit i Alemanya i l'estabilitat de la ruta de servei públic que, des de l'any 2003, ens lliga amb Palma de Mallorca, la nostra ciutat capital. En xifres, amb 2,5 milions de passatges envers els 5 d'Eivissa i els 21 que fan de Mallorca el tercer aeroport d'Espanya, Menorca és la trista ventafocs de les Illes Balears. Per això, rés més natural que la intervenció del nostre president Bauzà, comprometent al Govern de les Illes Balears a la revisió de les actuals condicions de la OSP entre les pròpies illes i la vindicació de la protecció estatal de les rutes que connecten l'arxipèlag amb les principals ciutats de la resta del territori nacional, fora rebuda pel públic assistent amb un entusiasta esclat d'aplaudiments.

No obstant, un cop acabat el col·loqui, des de la Plataforma pel Transport volem aportar dues noves reflexions, sorgides a propòsit del debat. En primer lloc, tal i com el mateix president balear reconeixia un dia abans als mitjans de comunicació, cal recordar que la declaració d'OSP només pot ser aplicada a les rutes deficitàries en funció d'un requisit legal que, si bé resulta adient a les rutes peninsulars d'Eivissa i Menorca, planteja serioses dubtes de conveniència en el cas mallorquí. Per tant, si la doble insularitat és un problema exclusiu de les illes menors, la iniciativa del nostre primer mandatari, que tracta de lligar l'aeroport de Mallorca en un context al que no pertany, sembla prioritzar una política centralista de llarga tradició envers unes carències econòmiques i socials que no admeten dilació. Exposat pel seu propi president, Paulino Rivero, el cas de les Illes Canàries, on les OSP de les rutes peninsulars amb Tenerife i Las Palmas resten en el calaix de la reserva per la correcte evolució de les lleis del lliure mercat, ens permet sospitar per Mallorca un destí parell.

La segona reflexió es refereix a les tarifes, un aspecte cabdal del assumpte. Des de la Plataforma pel Transport entenem que les futures negociacions amb l'administració central de l'Estat haurien de contemplar la hipòtesi de l'establiment d'unes tarifes màximes unitàries, en un tracte igualitari per a tots els ciutadans de la Unió. Hi han anàlisis oficials de tràfic europeu amb dades sobre la conducta dels usuaris que posen en evidencia la caducitat del vell sistema de bonificacions, encara vigent en el nostre context, al penalitzar una part de la demanda, la del no resident, que resulta de la màxima importància pel desenvolupament econòmic de qualsevol territori insular. En el cas de l'illa italiana de Sardenya, com conseqüència del continuat descens de passatgers a les rutes d'OSP amb Roma i Milà, l'agència estatal ENAC ha plantejant a les autoritats governamentals l'aposta per una sola tarifa destinada a garantir una veritable continuïtat territorial igualment potenciadora del turisme interior. En aquesta hipòtesi, tal i com ens recordava en el Foro la presidenta de SENASA Eugènia Llorens, l'aplicació d'una tarifa màxima pot vindre acompanyada, si és el cas, tant de l'exclusivitat operativa les rutes com de les aportacions financeres que avui es destinen sota el règim de les bonificacions.

A la cloenda del Foro, els assistents varem escoltar les animoses paraules del delegat de Vueling Alejandro Cruz, convençut del bon futur d'aquesta iniciativa local destinada a la recuperació d'una economia insular, incerta i malmesa, amb l'ajuda d'un nou sistema de transports. Però, per les mateixes raons, també caldria no oblidar que el suggeriment del diputat Andrés Ayala, en el sentit de treballar per l'elaboració d'un pla pel desenvolupament integral de Menorca és, sense cap dubte, la millor i més intel·ligent de les opcions. En una economia d'oferta globalitzada, la imprescindible planificació de la principal font de ingressos, com és el turisme, requereix d'una estratègia consensuada dins un discurs ambiciós i coherent. I aquesta és, cal dir ho un cop de més, una altra qüestió.