Més sobre "sa Font de na Llentia, un bé a conservar"

Restes romanes. Quan es construí la carretera Fornells-Migjorn (1871-1875), en un desmunt de la muntanya, entre la Font Redona i les piques que formaven la beurada pel bestiar, es va tallar "un piso romano cubierto de tierra y vegetación pero perfectamente visible su estratigrafia", segons J. Mascaró Pasarius deixà constància escrita, acompanyada d'una fotografia, en "Notas de prehistòria menorquina" (1961, p. 8). Aquest trespol d'"opus signinum" (argila i calç mesclades amb fragments de ceràmica) estava situat vora una altra estructura que Bernat Moll identificà com un forn de coure terrissa. Aquests dos elements donen lloc a suposar de l'existència en aquell indret d'un taller de ceràmica en època romana. Desgraciadament, però, aquestes interessants restes, per obra d'una nova intervenció humana feta entre finals dels anys seixanta i principis dels setanta del segla passat, van quedar molt malmeses, suposant l'anorreament quasi total del jaciment, avui difícilment reconeixible.

En un altre desmunt, a un centenar de passes de la Font Redona en direcció as Migjorn, ha identificat Bernat Moll restes d'un segon forn, d'origen també possiblement romà, amb abundants fragments ceràmics al seu costat. La presència d'aquests vestigis arqueològics va ser totalment ignorada, sinó obviada intencionadament, en les obres d'ampliació de la carretera efectuades durant els primers anys del segle actual, de manera que, si ja havien sofert danys amb la construcció de la carretera moderna, n'han seguit patint les conseqüències nefastes amb la major amplitud dels desmunts.

Tenint en compte aquestes restes romanes, ens podríem demanar quina relació hauria pogut tenir aquest taller amb la possible vil·la rural o factoria comercial romana, descoberta a Binicodrellet, la qual es troba, podríem dir, a quatre passes de la Font Redona, i de la que encara no coneixem les conclusions de la seva recent excavació?.

El topònim "del Gabel". En les Terceres Jornades d'Història local i Patrimoni cultural, celebrades as Migjorn els dies 26, 27 i 28 de gener de 2007, Bernat Moll hi va presentar una àmplia i documentada ponència sobre els assentaments andalusins des Migjorn Gran. Dons bé, Moll creu identificar les actuals possessions de la Font redona de baix, de la Font redona de dalt i de Son Trémol, amb l'alqueria "del Gabel", citada en un document de 1289, pel qual Simó Bertran rebia la meitat d'aquesta alqueria, junt amb les de "Linarig", "Granata", "Biniguarda" i els rafals "Beniallile" i "Benilabet". Bernat Moll diu que l'ètim de "Gabel" és sens dubte "gabâl", que significa "muntanya", i que donada la orografia del lloc i la ubicació de les propietats assignades a Simó Bertran, sens dubte, faria referència a la "Muntanya Grossa".

Aspecte paisatgístic i ornamental de La Font Redona. La Font Redona ha sofert no poques vegades per la intervenció de l'home, especialment pel camí que passava a la seva vora, però, quan el camí va prendre pretensions de carretera, en època moderna, la cosa ja passà de mida. La font que, originàriament era una surgència de la muntanya, formant un ullal o bassal, més o manco redó, passà a ser quadrada per obra i gràcia d'Obres Públiques, quan li construïren un estany, amb sortida de les aigües a través d'un petit pont sota la carretera (F. Camps, Francesc d'Albranca: "Coses Menudes", dins MIGJORN. (Andorra, 1979), pp.137-139).

Cap el 1880, els "peones camineros" que cuidaven de la conservació de la carretera, sembraren quatre albes o àlbers (Populus alba), delimitant el pas de les aigües de la font sota la carretera les quals, amb el temps, arribaren a tenir una grandiositat notable i cridaven l'atenció dels vianants per la seva espectacularitat. El seu punt culminant va ser cap els anys cinquanta, quan aquestes albes devien tenir una altura propera als trenta cinc metres i els seus troncs en la part inferior midarien entre setanta i setanta cinc centímetres de diàmetre, amb una circumferència d'uns dos metres i mig. Tenim un testimoni romàntic d'aquest lloc. Es tracta del quadre a l'oli sobre tela de 46 x 38 cm. "Sa Font" que l'artista local, en Quicus Jordi, pintà abans de 1930, quan els arbres encara no havien arribat al màxim del seu esplendor i frondositat, i que Jordi pintà amb amorosia i sensibilitat. Aquest quadre, avui propietat de Pere Pons Camps que el conserva amb especial zel per l'amistat que tenia amb l'autor, constitueix, sembla, l'únic testimoni gràfic, sembla, d'aquest lloc llavors idíl·lic. Pons ens ha permès la reproducció d'aquesta obra, cosa que li agraïm.

L'anterior article anava acompanyat d'una fotografia de la Font Redona, feta per l'afeccionat Jaume Riudavets Moll, cap el 1990, però, per misteris d'edició, el seu nom va ser suprimit, falta que volem esmenar.

Béns a protegir i cuidar. Amb aquests nous afegits al coneixement dels entorns de la Font Redona, junt amb els que publicàrem anteriorment (dM, 22-8-2011), voldríem haver contribuït a reforçar els arguments que donava M. A. Marquès (dM, 16-8-2011) per tractar de preservar i conservar un bé històric i patrimonial, com aquest. Tota aquesta realitat pens que justificaria una actuació d'urgència, feta però sense presses, perquè la fragilitat de les restes de les estructures romanes i el seu grau de deteriorament es tal que estan en perill de desaparició definitiva. No seria bo que uns béns patrimonials i culturals continuassin més temps en perill de ruïna total, per la desídia i desinterès dels qui tenen l'obligació de cuidar-los i mantenir-los: Ajuntament, Consell, Comissió del Patrimoni. No deixem esborrar més pàgines de la nostra història!. Cal posar-hi remei.